Radioterapia

z

Vespres de San Josep. A ciutat...He vingut a la clínica per aplicar-me un tractament de radioteràpia. M'adrece a la infermera de recepció amb els papers a les mans. Que espere a la sala solitària a eixes hores del matí. Després un metge es dirigeix a mi i em demana l'informe de l'oncòleg, aquest indica que s'han d'aplicar cinquanta hores de radioteràpia en tres sessions. Em pregunta a què em dedique, i li dic que sóc mestra de Valencià. Tot seguit se somriu i es fa el simpàtic: i em diu que la qüestió de l'ensenyament hui dia...Si s'està posant cada volta més difícil, afirme, intercanviant algunes obvietats més. I m'amolla: doncs ara veurem com la té de gran...Li conteste: tenint en compte com sóc jo, em pense que anirà en proporció. Es desconcerta i desapareix i em deixa en càrreg d'una infermera que m'acompanya a l'habitació.

És una habitació especial, blindada, amb doble porta. La infermera em dona les instruccions breument amb gest inexpressiu. Jo crec que acabaran per donar-nos un fullet explicatiu, ben il·lustrat, això si, i ja t'apanyaràs. En fique al llit. En aquesta cura s'ha d'utilitzar material radioactiu, cessium, per tal de desactivar el procés de cancerització recent, m'ha dit.

Vora el llit un artefacte que sembla una caixa de les que duen a escena els prestidigitadors, una caixa gran i obscura, misteriosa i amb rodes. Em passa pel cap algun enginy de la "Santa Inquisició". Em despulle i em fique la camisa de dormir abans de tombar-me al llit. També m'indica que he de romandre tot el temps boca en amunt, just la postura que més em molesta. I que no em bellugue. Quede quasi immobilitzada.

Cinquanta hores! m'esforce en oblidar-ho. Conspire amb el temps perquè passe prompte i ho puga resistir. Tinc la ment com les parets de l'habitació. Fa un moment ha arribat el metge acompanyat dues infermeres més i tota la parafernalia. Amb un punts de sutura em subjecta la pila, que va unida a la caixa per una mena de cordó umbilical prou gros revestit de goma negra. A continuació connecta la caixa i l'espai s'ompli d'un zumbit i una vibració estranys. He d'estar completament a soles. Les radiacions són totes per a mi.

Ara he sopat molt bé i tinc calor. Em pense si seré capaç de dormir aquesta nit. El llit sembla una sauna i sue, sue...Aquí aprop veig un aparell d'aire condicionat. Si me'l engegaren una estoneta mentre m'adorm...

Em desperte i és de dia no m'explique com he pogut dormir. De seguida m'han portat el desdejuni. La infermera de torn entra com una centella, em deixa la safata i desapareix. Un te i dues porcions de dols de codony...Encara que jo, sense un cafè, no valc un quinzet. Ara tinc un dolor de cap grandiós. Una bona tassa de cafè em tornaria a la vida. Intente llegir però les boles dels ulls se'm resistixen.

Ha vingut el metge, el doctor que em va rebre tan afectuós, i ha comprovat que tot marxava normal. M'ha dit que demà me'n vaig, sobre les vuit de la nit. S'ha deixat la porta oberta. He tocat el timbre. La infermera ha vingut en un sospir i la tancat d'una forta revolada. Fa una calor insuportable. Sort que demà me'n vaig, es qüestió d'aguantar una altra nit i un dia més. Tinc la ment com les parets. Millor. I aquest soroll permanent... Si almenys pogués llegir...De vegades m'endormisque i tinc somnis d'aigua. Què lentes passen les hores.

El que no se'm va acudir ni de lluny fou que, a partir d'aleshores, mai més  podria practicar el sexe.