Visita a la biblioteca pública c/ Hospital de València

Feia prou temps que no hi anava i trobava a faltar l'ambient de la biblioteca, sobretot quan no estava massificada i tenies temps i tranquil·litat per fullejar algun volum i veure i apreciar els canvis. Exteriorment havien estat molt ostentosos. Pel que fa a la ciutat semblava casa d'uns nous rics. Els governants seguixen cantant les glòries de la regió amb els diners dels contribuents, i molts d'aquests ho donen per bo. Què farem?


Vaig veure que a l'interior també havien hagut canvis al llarg d'aquest temps, d'anys podríem dir. La distribució a penes havia canviat a la planta baixa, potser s'havia habilitat algun nou espai per arxius...Sí, també hi havia un nou servei de préstec de pel·licules i CDs; s'havien instal·lat alguns ordinadors nous. Però a mi em va semblar, malgrat "les reformes" aquell ambient tenia, ara, més que mai un aire decadent, estranyament aquell lloc, al meu parer, havia perdut la dignitat.


Em vaig dirigir a la sala dels llibres de préstec, a la secció de la llengua autòctona valencia-català. A l'expositor de novetat ja vaig veure que no en hi havia cap, després vaig recórrer amb deteniment el contingut de la part de les llibreries que no romanien buides. L'espectacle era deplorable. Predominaven els llibres molt vells, no sé quin criteri s'utilitzarà per a ordenar-los però tenia l'apareça que s'havien col·locat a orri.


Alguns es trobaven en un estat tan arruïnat que feia vergonya veure'ls en una biblioteca municipal, més bé eren propis d'una draperia o llibres d'última mà. En vaig obrir alguns on a banda del deteriorament impropi del espai que ocupaven, estaven subratllats i amb anotacions fetes tan a llapis com a tinta. Poca varietat de títols i les edicions antiqüíssimes. Actuals en hi havien de ben pocs, per no dir cap. Predominaven els volums de gran tamany, molt d'ells donacions, esgrogueïts i esllomats, de lletra poc clara i sobretot difícils de manejar, i a més no estaven en préstec. I alguns poc títols repetits de literatura juvenil, poca poesia, a penes res d'assaig i quatre llibres d'història contemporània.


Aleshores em va vindre a la memòria les biblioteques que havia freqüentat, en algunes modestes poblacions de tan sols uns milers d'habitants fins i tot de pobles. Ben organitzades, netes, ben ambientades, bona llum...


Es evident, vaig pensar, que a l'ajuntament de València li interessa molt poc la cultura ja que posa tan pocs recursos al servei del seus ciutadans. I sobretot és insultant que en altres llengües no falte bibliografia en bones condicions i s'invertisca tan pocs mitjans econòmics pel que fa a la llengua autòctona.


Però què dic, açò és una bagatel·la, estem parlant de cultura ciutadana, això no proporciona vots per a mantenir el càrrec, això els interessa a quatre desarrapats que no saben com passar l'estona.


En vaig apropar al mostrador i vaig demanar un full de reclamacions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Errores, por Juan José Millás.