DESiG DE PARAULES

Una n0vel·la de Josefina llauradó


Va ser premi de literatura Eròtica la Vall d'Albaida i acabada de publicar Bromera.


Per a mi és, sobretot, un obra sorprenent. Clar que allò d'eròtica... un d'entrada s'imagina que potser el sumun

(Fi del primer acte)

um de l'èxtasi. Això és impensable a dia de hui, crec jo. I quan té el llibre a les mans i acarona la portada...tan suggeridora. Després en encetar-lo s'endinsa en un paradís _ no, no aquell de la poma_ sinó un d'altre en els que no existirien càstigs, prohibicions, ni mals rotllos. Com diria jo...un d'allò eròticament pur, o bé dotat d'una puresa eròtica. És a dir imaginem-nos per un moment que Moisès no va pujar al Sinaí, o si va pujar el seu deu hi era dormint plàcidament; o hi era despert i li va donar les taules de la llei jueva, però que li mancaven alguns manaments, és clar el sisè i al novè entre d'altres. El Moisès se'n baixaria tan content, l'home, amb les taules baix el bras. I la història de la humanitat hagués sigut una bassa d'oli.


Doncs bé aquesta novel·la ens projecta a un paradís ple d'innocència, de sensualitat, de tendresa, de plaers compartits, de la intensa realització de l'amor a tal punt que s'acosta al Amor Absolut.


Aquesta lectura ens dona joc per fer una lleu reflexió: com hagués estat de diferent la vida si aquest sentiment, l'amor, el més fort, el que més necessitem per viure, per a existir, tant con l'aliment, con l'aigua, com l'aire, al que aspira tot ésser humà, pel simple fet de se-ho; no l'haguessen escamotejat les creences que ens han inculcat les diverses religions.