Un esguard de mar blava

12, maig, 1988/cap 49 La veu de l'intel·lecte és silenciosa. Sigmund Freud, neuròleg i psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi (1854-1939) Aquella vesprada en tornar del treball vaig escoltar el so del violoncel. Amb tota la moguda que portava em vaig adonar que feia temps que no parlava amb Lucans, i em va venir el desig de veure'l, però em sabia greu interrompre'l. En eixir a la terrassa a replegar la roba em sobtà el vent dolç que portava la primavera. Em sentia neguitosa, cansada, tenia son. Vaig començar a doblar la roba, a poc a poc, el pensament perdut en mil coses alhora i en cap d'elles per complet. Bo, un pensament s'hi imposava sobre els altres. Lucans, feia temps que no ens veiem...Era un home estrany, no es feia notar i tenia un caràcter tranquil·litzador. M'agradava mirar-lo, els seus ulls color avellana tenien una llunyana melangia i les mans... “ le tue mani, mani grande, mani sensa fine...” cantava Iva Zaniki...

A uns trenta cinc quilòmetres d'Amsterdam, és el jardí més gran del país, on cada any neixen milions de bulbs de primavera, la major part tulipans, narcisos i jacints. Tan sols s'obre a la primavera. Nosaltres vam arribar-hi fa uns dies i va ser tot un descobriment. El Draaíorgel "De Adríaen", un caliope que ens va donar la benvinguda amb una música alegre i acollidora. Després un mar de flors, mai no es podria imaginar que existiren tantes formes i colors, tantes combinacions, tanta bellesa. Passejant creuaren estanys on els ànecs , amb el seu posat ingènuament seductor, senyorejaven l'aigua. De tant en tant una escultura, en marbre, en fusta o en ferro, posava la nota artística de museu en plena natura. Increïble.

dilluns, 8 de maig, 1988/ cap 48                      A vegades la felicitat és petita com un matí.                                                       Anna Montero (València 1954) Anit estigué amb Lídia. Lídia és una d'aqueixes persones que et trobes una vegada a la vida. Quan a principi de curs ens vam conèixer al centre on treballàvem, em va fer l'efecte que ja ens coneixíem d'abans, la seua cara m'era familiar. Però per més que nomenarem possibles llocs comuns ens varem adonar que no hi havíem coincidit. Poc a poc anàrem prenent confiança. Anit, per fi, vam quedar per assistir a una tertúlia literària, a Cavallers de Neu, després es va cance...

5, maig, 1988/cap 47 Jo no desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes.  Mary Wollstonecraft, escriptora i pensadora anglesa.  (1759-1797)  Les escales dormen Al col·lectiu de mestres el setanta per cent érem dones. La vaga ja anava gestant-se des de feia mesos. Per una vegada ens vam posar d'acord quasi tots els ensenyants, esclar, per diverses raons, cadascú la justificava amb les seues pròpies. La major part prioritzaven els ingressos sobre les altres qüestions. No obstant era evident que havíem arribat a un punt en que calia una reforma educativa en profunditat. La situació era insostenible. Els col·legis no reunien ni de lluny les condicions necessàries per a impartir un ensenyament de qualitat. A més la manca de personal per cobrir les baixes, la qual cosa constituïa un problema crònic a l'Escola Pública. Les condicions dels col·legis, eren molt deficients en tot els aspectes. Alguns, com aquell...

dimecres, 4 de Març, 1988 / Cap 46 I vaig i vinc pels corredors del temps, sense saber ben bé per què, ni on ni com, només pel plaer de deixar cada ombra al seu lloc, cada paraula als seus llavis, entre silencis. Vicent Alonso (Godella, l'Horta 1948) MARINE DRIVE BY NIGHT BOMBAY Ricordandoti con simpatia. Ricevi i miei saluti. Bertino MAUIRTIUS-ILE MAURICE Ricordandoti con sincera simpatia é tanti saluti del tuo amico. Bertino NYALI BRIDGE, MOMBASA Tanti saluti con ricordi dil tuo amico Bertino ISTANBUL Tanti saluti e auguri di buon Natale e felice anno Nuovo, Bertino ROMA il Coloisseo Ricordandoti con simpatia, cordiali saluti, Bertino SORRENTO Cordiali saluti da Sorrento , il tuo amico, Bertino POMPEI Ricordandoti con simpatia, Albertino ILE MAURICE Cara Marina, ti ricordo con simpatia. No Ho partito di casa prima Natale per il mio lavoro sulle navi. Purtropo anche quest nave non viene in Spagna, tanti saluti dal...

dilluns, 28 de febrer, 1988 / cap 45                                                                                                  Dels meus errors o dels meus infortunis no n'haig de donar la culpa a ningú sinó a mi mateix.                                                                                                                   Michel de Montaigne, escriptor francès (1533-1592)        Si faig memòria ...

Errores , Por Juan José Millas Si el mundo estuviese hecho de harina, querríamos conocer los secretos de la harina; si de huevo, los secretos del huevo; si de plastilina, los de la plastilina. Nosotros estamos hechos, sobre todo, de palabras. Cuando nacemos, alguien toma en sus brazos ese trozo de carne fresca y comienza a amasarlo con palabras. Somos niños o niñas, altos o bajos, feos o guapos, porque nos cuecen en una salsa de adjetivos, pronombres, verbos, adverbios y preposiciones. Un hombre hecho, incluso a medio hacer, es el hijo de, el novio de, el padre de, el amigo de, del mismo modo que es ingeniero o médico o mendigo, además de español, inglés o lituano. Por eso, conviene conocer el funcionamiento de las palabras con la precisión con la que conocemos el de los pulmones. El corazón mata, pero las palabras también. Si a usted, por ejemplo, le asignan la palabra mujer, corre el peligro de perecer a manos de un marido (llevamos 38 mujeres muertas e...

28, gener, 1988 / Cap 43 La dificultat està no tant a forjar idees noves com a escapar de les velles. John M. Keynes, economista anglès (1883-1946)                                                                                                                                                                                    fot andy-julia Al llarg d'uns dies va estar rondinant-me pel cap les paraules d'en Bruno, la seua eixida de barral buit. Ell pensava que perquè acceptava la seua companyia havia de correspondre-li amb el lli...

dimart 27, gener, 1988/ cap 42 No et fiïs mai de ningú que no tingui imaginació: sempre et clavarà la lata. Joan Sales (Barcelona 1912-1983) És difícil parlar de Bruno. Quan ens van conèixer mai no m'hagués passat pel cap que arribarien a ser “amics”. Només veia diferències entre nosaltres, tan sols diferències. Ell pertanyia a un món que jo desconeixia per complet. La nota més destacada de Bruno, en aparença, era la generositat. Ell sempre pagava, ho pagava tot: els àpats dels amics, les copes, oferia tabac a tothom, el seu vehicle, un Mercedes últim model...L'altra característica, tan destacada com aquesta, era el seu estat depressiu, la seua obsessió per la mort. Potser aquestes dues condicions estiguessin relacionades. Ell ho donava tot amb una actitud aparentment desinteressada, sense a penes correspondència. Em molestava la manera indulgent amb la que el tractaven els seus amics, com si encara li fessin un favor deixant-se convidar. L...

27, desembre 1987 cap 41 No sé res sobre sexe perquè sempre he estat casada. Zsa Zsa Gábor, actriu nord-americana d'origen hongarès (1917) De vegades em queixe de que no tinc sort, de que he lluitar dia per dia contra un destí advers...Després un fet, a simple vista insignificant, remou l'estructura de la meua vida fins als mateixos ciments. Reflexione i m'admire jo mateixa. Ara mateix em veia engolida pel remolí d'una vida massa atzarosa. Sotragada pels fantasmes de la frivolitat disfressats de desitjos de viure, de ser feliç, de gaudir d'uns plaers que mai no havia tastat. De sobte, es presenta la malaltia del meu germà, que s'encarrega de frenar els meus anhels- humans per altra banda i de sobres justificats- S'imposa un canvi de ritme, un retorn al silenci, a la reflexió, a la lectura...a l'ordre. Un dia d'aquestes vacances mirant un aparador de llibres, ensopegue amb un petit assaig “El sexo oculto del dinero” de Clara Coria, una psicòlo...

No llores mujer Recuerdo cuando solíamos sentarnos En la plaza de gobierno de trenchtown. Observando a los hipócritas Mezclarse con la gente bien que conocemos, Que buenos amigos hemos tenido, OH muy buenos amigos hemos perdido en el camino. En este futuro prometedor no puedes olvidar tu pasado, Así que seca tus lágrimas. No llores mujer No llores mujer Pequeña, no dejes caer mas lagrimas. No llores mujer. Y dije, recuerdo cuando solíamos sentarnos En la plaza de gobierno de trenchtown. Georgia encienda la fogata, Los maderos ardían toda la noche Cocinamos sopa de maíz Que comimos juntos. Solo con los pies me desplazo, Así debo seguir, Pero, mientras parto… Todo estará muy bien. Todo estará muy bien. Así que, no llores mujer No llores mujer. Pequeña, no dejes caer mas lagrimas. No llores mujer. Fuente: musica.com Letra añadida por  je$u$of$uburbi@ Bob Marley

S i l e n c i 6,desembre,1987/cap 40 I tota vida és camí de soledat. Màrius Torres (Lleida 1910-Sant Quirze Safaja 1942) Aquest cap de setmana he vingut a veure a ma mare. M'ha dit que estava molt preocupada perquè el meu germà tossia molt sovint i tenia mal color i poca gana. Feia temps que ella s'ho feia veure, encara que Lluís s'entossudia en no donar-li importància, en seguir fent vida normal, els estudis, l'esport. Aquella nit no va voler sopar. Va dir-nos que se'n anava al llit, que no es trobava bé. La meua mare i jo vam mirant-nos sospitant. Va tancar-se al bany una bona estona. Des de la cuina estant el sentíem tossir. Amb l'ànima en un fil guardàrem en silenci. El minuts passaven lents al rellotge de la cuina. De sobte obrí la porta. Nosaltres acudirem mentre ell, encara tossint, eixia torcant-se la boca amb el mocador. Al lavabo havia sang. _Mama,...

7,novembre 1987/ cap 39 Ningú vol morir a poc apoc , perquè l'agonia que es perllonga és la més amarga Mari Pau Janer Palma 1966 Lenon, Des de l'últim dia que dinàrem amb Bruno, fins ahir que vaig sentir el teu missatge al contestador, ni una paraula. Mentrestant quina fredor, quants propòsits d'excloure't de ma vida, quants intents d'oblidar-te. Amb tot continue pensant amb tu. Pense amb tu ja sense pena, quasi sense emoció, sense tristesa. Les converses que imagine tindre amb tu van morint lentament, agonitzen al transcurs els dies. De vegades em sorprenc a mi mateixa pensant "açò o allò ho comentaré amb Lenon." Li diré allò del seminari de psicologia i també li demanaré que em torne a contar aquell acudit que em contà per telèfon. Em somric a mi mateixa pensant en comentar-te tantes coses, tantes...Després es succeïxen els dies de silenci. Res. A cap hora. Enlloc. Al principi de la teua absència em sentia tri...

2, novembre,1987/cap 38 Aquell qui ha trobat un amic, ha trobat un tresor. Bíblia, Eclesiàstic 6,14 La Pepa Rovira es replegà el cabell i se'l retirà cap arrere,amb un gest teatral. _Sabeu què. Doncs que me'n vaig a Itàlia._ Va dir de sobte amb un somriure enigmàtic. _ Però què dius_ Va exclamar_ la Tina Morales admirada. _ Com ho sent. He quedat amb l'italià. Com que ara el Bertino es pren les vacances, jo me'n vaig a passar-hi uns dies amb ell. És possible que a Roma. _ Però uns dies com, en qualitat de què?_ Vaig intervenir d'esma. _ Ah, encara no t'ho ha dit ell.? Jo em pensava que us escriviu. _ Si tu, a enviar-me alguna “cartolina” de tant en tant amb unes paraules amables, li duis escriure'ns... _ Ara va de veres. Ja m'estic preparant l'equip I, sobretot, la pamela, si no duus una pamela a l'aeroport no ets ningú. _ Quina xamba has tingut, xiqueta, em pense que amb aquest si que has fet la sort. _Li deixà caure la Tina entre env...

30, octubre, 1987 I si, doncs, no pots fer la teva vida com la vols això almenys procura en tant que puguis: no l'abarateixis amb massa contacte del món, amb molts moviments i converses. Konstandinos Kavafis, poeta grec (1863-1933) Lenon, Ahir ens vam veure i ja sembla que ha passat molt, molt de temps. No puc pensar en altra cosa que no sigues tu, i em fa por no poder controlar els meus sentiments. Més quan pense que per a tu això no té cap importància, i per a mi massa. No sols perquè és la primera vegada que puc estimar lliurement a un home, sinó perquè la teua actitud em produïx un gran desconcert. Potser tu també estaràs pensant amb mi, amb nosaltres...M'ho confessares l'altre dia sense voler. Que malament manegem els nostres sentiments, com som de reservats...Sé que tu també estàs un poc preocupat, o, si més no, sobtat. I amb tot tampoc trobes el camí de dir-me el que sents i et limites a repetir-me massa sovint que vols fer ...