Tendència:La importància del nom

                                                                Els noms es multipliquen.


Mai no en havien hagut tants. L'origen del fenomen?Una modificació del Codi Civil de l'any 1999 que permet als pares inscriure els seus fills amb el nom que estimen convenient, mentre que fins ara la tendència era anomenar els xiquets amb els noms del santoral o familiars. "Això ja no existeix llevat de les velles famílies on el nom formava part del llinatge, del patrimoni", anota Monique Piçon, sociologa especialista en la noblesa i la gran burgesia. Per a la resta dels mortals? La tendència està clara: el meu xiquet és únic, el seu nom ha de ser-hi també.

Un nom és sempre reflex d'un consens d'usos, d'idees d'una societat en un moment donat. Serveix de reflex d'una època. Així el que hi duu corre el risc d'estar immediatament datat i de quedar-se ràpidament passat de moda.

Prudenci no serà tractat com Atila, ni Ryan com José Eduardo, ja que no seran percebuts de la mateixa manera. El nom no és solament l'estructura del desenvolupament psicològic- el xiquet es reconeix a si mateix abans de fer-ho pel seu nom-, és la clau de la socialització. Marca el sexe, la classe social- per eixemple, si el noms anglòfons com Kevin solen posar-se en les classes més populars, els noms compostos s'usen en les classes més afavorides-. En 2006, el sociòleg Jean-François Amadiueu (Las claves del destino, editat per Odile Jacob) afirmava que "es possible predir grosso modo el desenvolupament d'una existència a partir d'un nom" Per Marie-Hélène Jacquier