Dona adolescent
















Assajàvem idil·lis,
somnis descalços,
per viaranys nocturns
a  vora mar.
Jugàvem a estimar-nos
i imaginàvem
que tot s'acabaria 
a l'endemà.

Sentia l'escalfor
del teu alè
i em venia la dèria
de provocar-te:
al matí no hi serem
pots desitjar-me,
mes tot haurà conclós
a l'endemà.

Dubtaves tremolant
en despullar-me
subjectant-me  les mans
per poder fer.





Com un gatet llepaves 
les meus galtes,
entre riures i planys,
amarats de plaer.
I els meus pits són cireres, 
t'ho assegure, et mormore 
a l'oïda mig delirant.
 No hauràs d'esperar segles tu
 per tastar-les
puig que desig, 
dels aldarulls del temps,
és ignorant.
Per temença de perdre'm,
llavis encesos,
m'estrenyies amb força
cossos cremant.
Ja eixíem de la fosca
fins que tornàvem
per viaranys nocturns
a l'endemà.
A l'empar d'un portal
feies l'inventari
de tot el teu tresor
que era el meu cos.
Em mullaves les cuixes
de semen càlit.
A ritme simultani
feiem l'amor.

























Comentaris

Ricky ha dit…
Me encanta vorer i llegir tot el que escrius.
Llum Sánchez P. ha dit…
Gràcies, Ricky, ets molt amable. De vegades em fa l'efecte de que ningú passa per aquest espai, no és cert però, algunes persones de vegades es detenen a fer una valoració, a donar una opinió...o bé a mirar i anar-se'n de puntetes. Totes elles són ben vingudes.

Entrades populars d'aquest blog