Petits conflictes de carrer

                                          conte de Pere Calders


__Que em podria dir quina hora és.
__És clar que puc! Que em pren per ase?
__Mai dels mais. El fet d'haver-li demanat hora bona, ja vol dir que confio en els seus sentiments...
__És que ens anem tornant desconfiats. Què significa, si no, aquest irritant de si “li podria dir”
__Són maneres col·loquials, faci-se'n càrrec. Estic segur que pot: que té hora bona si us plau?
__Ja hi torna! Si és la que tinc, per a mi és bona. Vostè no té cap dret a fiscalitzar-me-la, i jo no tinc cap obligació de donar-li explicacions del meu rellotge. Estaríem frescos!
__Doncs deixem-ho en hora aproximada. Que me la podria donar?
__I què farà vostè de la meva hora? Vivim en una societat en la que ningú dona res per res, i aquesta actitud seva s'assembla molt a la mendicitat pública. No sé n'avergonyeix?
__Ara que m'ho pregunta, m'adono que sí. Em fa vergonya que hi hagi algú tan animal. Què s'ha cregut!
__En aquells moments, el rellotge de la catedral, va tocar les dotze, i l'home que volia l'hora bona va dir a l'altre que no volia donar-la:
__”Ho veu, misèries? Afortunadament, les hores encara hi ha qui les regala!”