Un esguard de mar blava

Josep Maria Antentas y Esther Vivas Rebelión Nos acercamos al tercer aniversario de la quiebra de Lehman Brothers y del estallido formal de la crisis, "una racionalización irracional de un sistema irracional" como nos recuerda el geógrafo David Harvey. En el momento del crack del sistema financiero, los dueños del mundo vivieron un breve momento de pánico alarmados por la magnitud de una crisis que no habían previsto, por su falta de instrumentos teóricos para comprenderla y por el temor a una fuerte reacción social. Llegaron entonces las vacías proclamas de "refundación del capitalismo" y los falsos mea culpa que se fueron evaporando, una vez apuntalado el sistema financiero y en ausencia de una explosión social. Se entró así en una nueva fase en la que, con la crisis y el déficit como pretexto, las políticas aplicadas en el conjunto de la Unión Europea han buscado recortar los derechos sociales, infligir una derrota histórica a los trabajadores y ...

La gran personalitat i la sólida persona que és José Luís Sampedro fa una anàlisi transparent d'allò que representa l'esmentada visita. Cal escoltar amb atenció els seus arguments per adonar-se de l'autenticitat i de la lógica que contenen. Es evident que la visita del Papa suposa un montatge publicitari molt adient a la política de la institució que representa. Mentre que reb de les autoritat polítiques del Estat un tracte de favor que és contrari al sentiment i a la pràctica de la majoria dels ciutadans.

L A LLUM  de Desbordes-Valmore     Una nit es va veure un home que caminava enmig de l'obscuritat d'una plaça. Duia al cap un barret amb una llum fermament lligada.      Molta gent va riure en passar aprop de l'home, ja que s'adonaren que era cec.    __Ara va i resulta que la llum s'ha fet per als cecs__li digueren burlant-se.    __No és per mi que he fet acò__ respongué el cec amb calma__. És per vosaltres, als que no veig. Podreu veure'm millor gràcies a aquesta llum i així evitarem xocar, perquè podria fer-vos mal sense voler. He decidit imitar a la Providència, que davant dels homes col·loca sempre un indici dels perills que sembra. Jo sóc el perill i aquest és el far.          Tots s'allunyaren del cec murmurant: "Aquest home és un savi. No hi ha que burlar-se d'una cosa abans d'haver-la comprés".

L'auge del capitalisme del desastre LA DOCTRINA DEL SHOCK La doctrina del shock  és la història no oficial del lliure mercat. Naomi Klein descobreix la veritat sobre el capitaliame en aquest documentat llibre, basat en llurs entrevistes i investigacions dels darrers quatre anys. Kleim demostra que el capitalisme emprea constantment la violència i el terrorisme contra l'individu i la societat. Lluny de ser el camí vers la llibertat, s'aprofita de la crisi per introduir mesures impopulars de shock econòmic, sovint acompanyades d'altres formes de shock no tan metafòriques: el colp de la porra dels policies, les tortures amb electroshock  o la picana a les cel·les de les presons. De Xile a Rússia, de Canadà a Sudáfrica, d'Argentina a Xina, els exemples, i llurs esgarrifoses consequècies, abunden. En aquest relat apassionant, narrat amb pols ferm, Klein repassa la recent història mundial (de la Dictadura de Pinochet a la reconstrucció de Beirut; del K...

               El CÀSTIC DEL COLOM de  Nacr Ollah Eren una parella: colom i coloma. Amuntegaven llavors i omplien amb elles el seu colomar. El mascle va dir:"Està començant l'estiu, hi ha molta herba al prat. Desem aquestes llavors per a que a l'hivern, quan no ho hi haja res més al prat, pudrem viure gràcies a elles". La femella es mostrà d'acord i ho van fer així. Quan magatzenaren les llavors el temps era humit. N'ompliren un recipient. Quan va arribar l'estiu, la calor de l'aire va actuar sobre les llavors, assecant-les. El recipient semblava buit.  El mascle estava absent. Quan tornà, va veure les llavors reduïdes en quantitat i va exclamar: "Les havíem apartat per subsistir a l'hivern, i tu, tu te les has menjat!". Ella va negar, en va, haber-se-les menjat. Ell no la cregué i la va matar a colps. Al cap d'un temps, quan va arribar l'hivern i les pluges es feren freqüents, les llavors van absorbir l'humitat. El rec...

AMAGANT UN POLL de Pu songling Un home del meu poble que descansava a l'ombra d'un arbre va capturar un poll, l'embolicà amb un paper i va ficar-lo a un forat de l'arbre. Als dos o tres anys tornà a passar pel mateix lloc i, recordant-se'n de l'insecte, va mirar el forat de l'arbre i va veure el tros de paper que feu d'embolcall. Va obrir-lo i allà era el poll, menudíssim com el segó de forment. Va prendre'l al palmell de la mà per examinar-lo. Al poc temps la mà va començar a picar-li i el poll a inflar-se. L'hi va sacsejar de la mà i se'n va anar. Al indret de la mà on hi havia tingut el poll l'hi va creixer un tumor. Dia a dia va anar escampant-s'hi fins que l'home va morir.

              Viu o mort? de Giovanni Sagredo  Tenien els hugonots, a una aldea de França, una esglesia enderrocada, amb un san Sebastià maltractat al que li faltaven el cap i un braç.  El capellà, després de la missa, els va retreure als de la confradia per qué deixaven el sant d'aquesta manera i els va convéncer d'encarregar-ne un de nou. El guardià i d'altres llauradors anaren a la ciutat i, havent trobat un escultor, l'hi encaregaren un san Sebastià.  __De quina fusta el volen?__va preguntar l'artifex.  __De fusta durable__digueren__ja que després el farem daurar.  __Volen que el faça transpassat per moltes ferides?  Contestaren que sí.  __Volen que el represen-te viu o mort?  Els llauradors es mireren desorientats. El primer digué que no ho sabia; el segon, que calia tornar per saber                      l'opinió del capellà. El terce...

                                           Joc de xiquets de Jean-Pierre Camus                                                          Els xiquets, com els simis, són destres imitadors i, per cert, els seus jocs només són imitacions d'allò que veuen fer a la gent gran.           En un poble d'Alssacia, el nom del qual ignore, un camperol que tenia intenció de vendre un vedell el va degollar a casa seua. Els seus fills, de huit o nou anys, van veure allò amb plaer i atenció, fins i tot prestaren assistència. L'endemà, mentres jugaven, van decidir imitar al seu pare i començaren a cantussejar "degollarem el vedell". Com els pares no hi eren, van anar a pel germà menut, el tregueren del br...

Julia Moreno ens presenta el seu llibre de poemes il·lustrat per les seues pròpies fotografies. Si hagués de escollir entre les imatges i els poemes no sabria com fer-ho. Per a mi estan combinats de tal forma dins el seu llibre que formen un tot indestriable. Quan vaig veure per primera vegada l'obra de Julia em vaig quedar corpresa. És la seua una poesia nua, despullada d'artifici i tanmateix d'una profunditat neta, em fa l'efecte que la veu del temps ressona en una immensa estança buida, i evoca els elements primaris, la terra, l'aire, l'aigua...el foc...Els seus versos són com si haguessen existit sempre i ella, amb un gest màgic, ha sabut rescatar-los del temps i trasmutarlos en paraules. La poesia de Julia és sòbria, no li manca res, no li sobra res. Apunta directament a la sensibilitat i té el poder de sumergir al lector en un món pacífic, tendre, divers. Pàgina a pàgina ens porta a fer un recorregut per diverses ciutats i pobles, a respirar el seu amb...

Libro referencia para EL MOVIMIENTO 15M BASTA LEVANTAR UN PICO DE LA ALFOMBRA PARA QUE INEVITABLEMENTE SURJAN PREGUNTAS CLAVE: ¿POR QUÉ SE ATREVIERON LOS BANCOS A SER TAN CODICIOSOS? ¿POR QUÉ LO PERMITIERON LOS GOBERNANTES EN LUGAR DE CONTROLAR EL DESENFRENO? ¿POR QUÉ EL PÚBLICO HA SEGUIDO VOTANDO A POLÍTICOS TAN DESCUIDADOS EN LA DEFENSA DEL PUEBLO? Y SI SEGUIMOS LEVANTANDO UN POCO MÁS, TIRANDO DEL OTRO PICO YA ENCONTRAMOS ALGUNAS RESPUESTAS. RESPUESTAS EN EL LIBRO REACCIONA EN PDF file:///Users/imac/Desktop/54771304-reacciona.pdf

dimecres, 12 d'agost, 1992 Cal discutir-ho tot! Tot! La coincidència ens deixa en repòs, però és la contradicció allò que ens fa productius. J.W. Goethe, pensador i literat alemany (1749-1832) Algú va tocar la porta del pis. Vaig mirar per l'espiell. En obrir una dona menuda i seca em mirà de l'altra part. Digué que era la propietària de l'albergho Marconi, que hi havia enfront. Va preguntar per les meus companyes. Li vaig dir que n'eren fora. El cas és que tenia un client molt especial, m'explicà. Es tractava de " il Generale", un vellet de més de vuitanta que havia arribat a passar uns dies com solia fer i, com que li agradava visitar a les amistats arreu els pobles veins, atés la seua edat, ella sempre mirava de fer-lo acompanyar per alguna de les llogateres del pis. Quan li vaig comunicar la seua absència es va veure molt compromesa perquè no es refiava de deixar-lo marxar tot sol. Llavors em va proposar a mi fer-me càrrec. Ell sol...

Va, pensiero, sull'ali dorate Va', ti possa sui clivi, sui coll, ove olezzano tepide e molli l'aure dolci del suolo natal! Del Giordano le rive saluta, di Sionne le torri atterrate. O mia Patria, si bella e perduta! O membranza si, cara e fatal! Arpa d'or dei fatidici vati, perche muta dal salice pendi? Le memorie del petto riaccendi, ci favella del tempo che fu! O simile di Solina ai fati, traggi un suono di crudo lamento; o t'ispiri il Signore un concento che ne infonda al patire virtu che ne infonda patire virtu al patire virtu. arenita  diu: Va', pensiero, sull'ali dorate. Va', ti posa sui clivi, sui coll, ove olezzano tepide e molli l'aure dolci del suolo natal! Del Giordano le rive saluta, di Sionne le torri atterrate. O mia Patria, sì bella e perduta! O membranza sì cara e fatal! Arpa d'or dei fatidici vati, perché muta dal salice pendi? Le memorie del petto riacc...

Una polèmica votació deixa Joan F. Mira fora del Consell Valencià de Cultura El PP ha retirat el seu nom de les butlletes de votació a les Corts · Compromís denuncia irregularitats en la votació i demana a la mesa que no es destrueixin les butlletes El candidat de  Compromís  al Consell Valencià de Cultura ( CVC ), l'escriptor  Joan Francesc Mira , ha quedat fora de l'organisme perquè el  PP  ha retirat el seu nom de la butlleta de votació a les  Corts , que havien d'apovar-ne la nova composició. El PP acusa Compromís d'haver trencat el pacte sobre la renovació de les llistes del consell d'administració de RTVV i del consell assessor de RTVE al País Valencià, en la qual la coalició només ha votat els propis candidats. En canvi, Compromís  ha anunciat  que presentarà un recurs contra l'elecció dels membres del CVC perquè considera que hi ha hagut 'múltiples irregularitats' en la votació i ja ha sol·licitat a la mesa de les Corts que n...

Per la Subversió permanent Quaranta anys després de Maig del 68, el cas es reobri. El món ha canviat considerablement des d'aquell any de ruptura, però avui l'enfrontament continua, y els polítics es posicionen de nou front als esdeveniments del Maig francés, que uns tracten de desempolsar mentre que d'altres opten per enterrar.      Per què atacar Maig del 68 al segle XXI? Per què tornar a un cas arxivat en un moment ple d'assumptes més greus, problemes més urgents? Poc abans de les eleccions a Francia, a un miting, Sarkozy exhortà a  la munió a "liquidar l'herència del Maig del 68", i va prometre "passar pàgina". L'esperit, però, de Maig del 68 perviu.      Sobre aquell moment històric s'ocupa aquest llibre i en un diàleg pare-fill reflexionen a dues veus.     André i Raphaël Glucksmann, dues personalitats sòlides i lliures, tot i que pertanyen a diverses generacions, van esclarint quina és l'actualitat de maig de 68. ...

Vine, perdut, que he trobat el desig i vull omplir-me de tu una vegada més. Mossega'm cada indret del meu cos amb llavis tendres. Desfulla'm amb les dents com una rosa i menja'm després per fer-me més teua. Jo et promet no queixar-me mai més.

     dissabte, 8 d'agost, 1992 Només ens queda allò que no ens prenen, i és el millor de nosaltres mateixos.                       Georges Braque, pintor i escultor francès (1882-1963)           Hi erem a la taula d'un cafeteria, taulell de mardre vetejat, peu de ferro forjat pintat de negre... Aquell lloc, com tans altres de la contrada tenia estil, una elegància, un refinament...Les cadires de fusta envernissada. Tot el local era escrupolosament net, ni en lupa s'hagués pogut trobat una volva de pols. El terra replendia. Sota el taulell de fusta sòlida les sucreres lluient com ballarines de ballet sobre uns petits cobretaules vorejats d'encaix d'un blanc ivori. La bolleria protegida per oblongues mampares es mostrava fent l'ullet des de les crostes daurades del croissant i un aroma de pastes recent fetes et feia perdre el cap de ganes de tastar-les totes...amb un cafè-latt...

Educació: més que indignats FRANCESC GISBERT 06/06/2011 Fa uns quants anys, quan tot el món aspirava a ser ric, i podia comprar-se un cotxe o una casa a força d'hipotecar-se tota la vida, hi havia persones que parlaven de la crisi del sistema educatiu. Els professionals alertaven que l'estudi no tenia prestigi social, que faltaven docents, que molts estudiants abandonaven els instituts sense titular per posar-se a treballar d'obrers i cambrers, que calia renovar els continguts i la metodologia, que no invertir en educació destruïa el futur de la joventut… Els nostres governants, en plena bonança, estaven massa ocupats creant parcs temàtics insostenibles, polititzant la direcció tan encertada dels nostres bancs i caixes, organitzant circuits de fórmula 1 i competicions de velers per situar València en el mapa del món. Però tots els desgavells anteriors poden dissimular-se a la perfecció, si convertim l'educació dels nostres fills en un cavall ...

¿L'amor és un art o bé és una sensació plaent i agradable i experimentar-la una qüestió d'atzar? Aquesta és la pregunta que ens formula Erich Fromm en començar el seu assaig per acabar demostrant que en realitat l'amor és un art, una habilitat que requereix coneixement, gosaria i esforç. L'art d'estimar (1956) s'ha convertit al llarg dels anys en un tractat clàssic que ha ensenyat a diverses generacions a desenvolupar la seua capacitat d'estimar. La profunditat i la sensatesa de les seues reflexions fan que mantinga plenament la seua vigència. ERICH FROMM (1900 - 1980) va nèixer a Frankfurt. Va estudiar sociologia i psicologia a les universitats de Heiderberg, Frankfurt i Munic. Posteroirment es va graduar en psiconàlisi a Berlín. Fugint del nazisme, l'any 1934 es va traslladar a Estats Units i després s'intal·là a Mèxic. L'any 1965 es va retirar i es va dedicar a viatjar. L'any 1974 es va establir definitivament a Muralto, Suïssa, on mo...