Memòries de la desmemoria 108

    
dissabte, 8 d'agost, 1992


Només ens queda allò que no ens prenen, i és el millor de nosaltres mateixos.

                      Georges Braque, pintor i escultor francès (1882-1963)

          Hi erem a la taula d'un cafeteria, taulell de mardre vetejat, peu de ferro forjat pintat de negre... Aquell lloc, com tans altres de la contrada tenia estil, una elegància, un refinament...Les cadires de fusta envernissada. Tot el local era escrupolosament net, ni en lupa s'hagués pogut trobat una volva de pols. El terra replendia. Sota el taulell de fusta sòlida les sucreres lluient com ballarines de ballet sobre uns petits cobretaules vorejats d'encaix d'un blanc ivori. La bolleria protegida per oblongues mampares es mostrava fent l'ullet des de les crostes daurades del croissant i un aroma de pastes recent fetes et feia perdre el cap de ganes de tastar-les totes...amb un cafè-latte, mamma mia! Em veia tornant del viatge amb una o dues talles més. Calma, tranquil·litat...
      __Que et passa, Marina, t'has quedat con la del tro. No vols prendre res?
      __Docns aqueix és el problema que m'agradaria tastar-ho tot.
      __Després mirarem el gelats...No en vols?
No es podia demanar més. Roser feia una excel·lent anfitriona. Es veia serena, controlant la situació, es movia a l'ambient con si fóra natural de la regió de la Toscana, fins i tot el seu físic responia a les característiques pròpies de la dona autòctona, morena, de cabells arrissats, ulls foscos, amb bona cosa de corbes i una desinvoltura sorprenent.
      __Roser, t'admire, sembles talment una italiana més, a més ja parles la llengua amb molta soltesa...Saps què? M'alegre d'haver seguit el teu consell i ser-hi.
      __I tu, Marina, tampoc ho fas gens malament.__Digué Loretta.
      __Bo, si anem a berenar tan bé haurem de pensar en cremar aquestes delicioses calories, no us sembla?
      __Au, va, anem a pams. Hem quedat amb els xicots per anar aquesta nit a una revetlla  popular.
     __Això està molt reben pensat.
     __Clar que Loretta i jo tenim parella...
     __Oh, això no és problema. Ja trobaré algú.
Just en aquell moment aparegueren els mossos. Elles els acolliren amb un somriure de satisfacció.
     __Marina, aquest és Giancarlo, il mio finanzato.
     __Complimenti__(malaputa, no m'havies dit que era tant...complet)
     __Aquest és Rafael__ va dir Loretta tota ufanosa. 
     __Marina "bacini"- bessets- em diuen, no sé per què serà.__Vaig dir fent cara de despistada. 
Vam riure tots. Em sentia a la gloria no es podia demanar més. 


       Amb la màquina de Giancar-lo van anar a Champoluc, aprop de llac de Commo. Havent arribat ja era de nit. Eren les festes del poble, d'uns cinc-cents habitants. A la plaça una orquetrina ocupava un entaulat montat per a l'ocasió, al damunt els músics acompanyaven a un mosset que no tendria més de dotze o treze anys que tocava l'acordió i cantava cançons de Carosone. La nit, tèbia i dolça, em portava records d'antany, de la meua adolescència. Vaig romandre embadalida d'emoció per uns moments. Els altres prengueren posicions i restàrem uns minuts contemplant l'ambient. Gent senzilla del poble la major part, i també arribada a la festa d'altres contrades properes. De seguida les dues parelles es posaren a ballar. De sobte se m'acosta algú i em demana de ballar. La plaça era plena de gent i d'alegria, cossos suats i somriures simpàtic. N'estàven de festa. Feia tota la vida que trobava a faltar aquest ambient, el que es vivia a Roldana, on anava a passar l'estiu a ca la tia Amèlia.


       Al descans ens vam reunir de nou. N'estávem morts de set. Mentre ens servien la ronda ens miràvem complaguts uns als altres. Que lluny era llavors de sospitar com de bella i d'única havia de ser aquella reunió. Al segon got de vi Roser encaramelada mirà a seu Giancalo i després a mi.
       __Marina, t'haurem de deixar uns dies a soles. Con que tenim per davant un cap de setmana llarg  nosaltres he pensat anar-mos-en a Roma.__Va dir Roser repenjada del braç del xicot.
       __Nosaltres  també volem anar fora, potser arribar-nos a Ischia, coneixem un hotel prop del cim que té unes vistes precioses sobre gran part de l'illa. És un lloc molt romàntic.
      __Buf. Aquesta si que no me l'esperava. Hauré de buscar-me la vida. 
      __Si et deixarem el pis per a tu sola.
      __Premi de consolació. 
      __Au, pardales, gaudiu, gaudiu, que el món s'acaba.

    
                                                                Paisatge de la Toscana