Maig del 68 André i Raphaël Glucksmann



Per la Subversió permanent


Quaranta anys després de Maig del 68, el cas es reobri. El món ha canviat considerablement des d'aquell any de ruptura, però avui l'enfrontament continua, y els polítics es posicionen de nou front als esdeveniments del Maig francés, que uns tracten de desempolsar mentre que d'altres opten per enterrar.
     Per què atacar Maig del 68 al segle XXI? Per què tornar a un cas arxivat en un moment ple d'assumptes més greus, problemes més urgents? Poc abans de les eleccions a Francia, a un miting, Sarkozy exhortà a  la munió a "liquidar l'herència del Maig del 68", i va prometre "passar pàgina". L'esperit, però, de Maig del 68 perviu.
     Sobre aquell moment històric s'ocupa aquest llibre i en un diàleg pare-fill reflexionen a dues veus.
    André i Raphaël Glucksmann, dues personalitats sòlides i lliures, tot i que pertanyen a diverses generacions, van esclarint quina és l'actualitat de maig de 68. "quina part del 68 bull, actua, i viu encara al 2008".

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

                           !ALERTA!             Estimad@s amig@s,             Esta más que claro que éste es mi sitio, y lo ha sido desde                 toda la vida, más vale que lo respetéis porque de lo             contrario os vais a ver en problemas legales. Quede claro             que os he avisado. Si veo el menor indicio de vuestro paso             por aquí, tened por seguro que lo pondré en manos de las                     autoridades compententes y os va a salir caro...             ¡estáis  "@visaos"¡ENTENDIDO!                       
Més informació

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies

Imatge
L'excursió de Sergi Pàmies No oblidaré mai al dia que el meu pare em va portar a veure el Conflicte Generacional. Jo tenia  tretze anys i cap mal record, en bona part gràcies a les atencions i el caràcter dels pares. Una setmana abans de l'excursió, en van parlar durant el dinar i van revisar el dia i hora de la sortida. La nit abans, vaig dormir poc i malament, assetjat per la presència d'un fenomen del qual no hi havia imatges en vídeo, no fotografies, només les referències i els silencis explícits de tots els que l'havien vist. El camí d'anada va ser una festa, El pare m'explicava anécdotas de la feina o de la guerra, cantava i imitava els artistes i esportistes més i portants del moment. Jo somreia, conscient que aquella alegria compartida havia de ser, per força, el presagi d'alguna cosa. El paisatge, que fins aleshores no era gens diferent del que jo conèixia- atzavares, palmeres bordes, pols, edificis ocupats i extensions d'uralita- es va torna
Més informació