L'art d'estimar

¿L'amor és un art o bé és una sensació plaent i agradable i experimentar-la una qüestió d'atzar? Aquesta és la pregunta que ens formula Erich Fromm en començar el seu assaig per acabar demostrant que en realitat l'amor és un art, una habilitat que requereix coneixement, gosaria i esforç. L'art d'estimar (1956) s'ha convertit al llarg dels anys en un tractat clàssic que ha ensenyat a diverses generacions a desenvolupar la seua capacitat d'estimar. La profunditat i la sensatesa de les seues reflexions fan que mantinga plenament la seua vigència.


ERICH FROMM (1900 - 1980) va nèixer a Frankfurt. Va estudiar sociologia i psicologia a les universitats de Heiderberg, Frankfurt i Munic. Posteroirment es va graduar en psiconàlisi a Berlín. Fugint del nazisme, l'any 1934 es va traslladar a Estats Units i després s'intal·là a Mèxic. L'any 1965 es va retirar i es va dedicar a viatjar. L'any 1974 es va establir definitivament a Muralto, Suïssa, on moriria l'any 1980. Fromm és autor d'una llarga lista d'obres de gran prestigi internacional. S'ha traduït al català La por a la llibertat (1941), Per una ètica humanística (1949) Per una societat sana (1955) i L'art d'estimar (1956) totes elles publicades per edicions 62. (contraportada)


Quan vaig  conèixer aquest autor i part de la seua obra va significar un pas tan important con necessari a la meua formació. Ell em va portar de la mà pels sinuosos camins de l'autoneixement. Tot i això no em va lliurar de cometre errors -llàstima- però em va donar les pautes per saber detectar-los. Ara bé, en allò que va estar més genial, al meu parer, va ser la capacitat de fer entenedors problemes humans de gran volada, com ara el díficil art d'estimar. D'ençà havien passat massa anys i en un moment donat vaig sentir la necessitat de tornar al mestre, de rellegir-lo, de resseguir les seues reflexions. No cal dir que ara el comprenc molt millor i m'ajudat a recol·locar-me al món dels sentiments, amb la qual cosa, gràcies a ell, sóc capaç de gestionar els meus afectes d'una manera més productiva. 


Un record de gratitud a la seua memòria.

Comentaris

Joana ha dit…
No soc gaire "fan"d'aquest tipus de llibres, però aquest en concret el vaig trobar molt interessant.
Bon diumenge!

Entrades populars d'aquest blog