Cada dia un conte

                                           Joc de xiquets de Jean-Pierre Camus

                                              

          Els xiquets, com els simis, són destres imitadors i, per cert, els seus jocs només són imitacions d'allò que veuen fer a la gent gran.
          En un poble d'Alssacia, el nom del qual ignore, un camperol que tenia intenció de vendre un vedell el va degollar a casa seua. Els seus fills, de huit o nou anys, van veure allò amb plaer i atenció, fins i tot prestaren assistència. L'endemà, mentres jugaven, van decidir imitar al seu pare i començaren a cantussejar "degollarem el vedell". Com els pares no hi eren, van anar a pel germà menut, el tregueren del bressol i el degollaren tal com el seu pare havia fet amb el vedell. Tanta sang els va aterrir, en escoltar que la seua mare hi havia tornat, s'amagaren dins el forn. La mare traia lenya per encendre el forn; i així ho va fer, sense sospitar res. Els dos nens, esglaiats, no gosaren badar boca i moriren pel fum i les flames. Tot seguit la mare va veure el nadó degollat i es posà a cridar, sembrant el pànic entre el veinat. Mentres cercaven els germans, un veí va dir que els havia oit cantar "degollarem el dedell". El marit va tornar enmig del tumult i opinà que la fuga feia culpable als nens. Dies després, els seus cossos migcalcinats van ser trobats al forn. La mare recordà haver-hi encés el foc i va sentir tan gran desconsol que, si no arriben a impadir-l'hi, s'hauria llevat la vida.
        Açò ensenya que no hi ha  que fer res de perill davant les criatures, perquè elles són capassos d'imitar malament fins i tot els actes més vanals.