Cada dia un conte

               El CÀSTIC DEL COLOM de  Nacr Ollah

Eren una parella: colom i coloma. Amuntegaven llavors i omplien amb elles el seu colomar. El mascle va dir:"Està començant l'estiu, hi ha molta herba al prat. Desem aquestes llavors per a que a l'hivern, quan no ho hi haja res més al prat, pudrem viure gràcies a elles". La femella es mostrà d'acord i ho van fer així. Quan magatzenaren les llavors el temps era humit. N'ompliren un recipient. Quan va arribar l'estiu, la calor de l'aire va actuar sobre les llavors, assecant-les. El recipient semblava buit.  El mascle estava absent. Quan tornà, va veure les llavors reduïdes en quantitat i va exclamar: "Les havíem apartat per subsistir a l'hivern, i tu, tu te les has menjat!". Ella va negar, en va, haber-se-les menjat. Ell no la cregué i la va matar a colps. Al cap d'un temps, quan va arribar l'hivern i les pluges es feren freqüents, les llavors van absorbir l'humitat. El recipient va tornar a l'estat anterior. El mascle reconegué quina hi havia estat la causa de la disminució i es va sentir desconsolat. Entre plors, pensava: "El meu penediment no serveix de res". Cal que l'home raone i no caiga en càstics precipitats com el colom.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog