Cròniques Personals
07
Acaba
d'anar-se'n Viçentina, no es troba bé. L'hi he recomanat que vaja
al metge, té simptomes d'ansietat i depressió. M'ha contat una
història molt divertida, semblava la trama d'una novel·la, però
era realitat. Costa de creure.
I
demà el gran dia. Ja m'he preparat la roba, com quan anava el
col·legi. Son hàbits antics però molt útils. Ara no sé
exactament a quina hora començarà el claustre. Millor serà arribar
a les nou en punt. Les males estones, quan més prompte, millor.
He
tornat a la meua habitació. Curiosament sembla que hui no hi ha tant
de rebombori, i també que el temps molt o poc va refrescant. És un
plaer viure sense estar contínuament mullada de suor...Són ja les
12, mitjanit, i no tinc ganes d'anar-me'n al llit. Es nota que he
fert una bona sesta. El secret està en posar-me els taps a les
oïdes...si ho hagués sabut abans...
Escric
perquè vull agafar l'hàbit. Ja van venint-me les idees. He pensat
en enviar una col·laboració setmanal a la "Boira". Seria
com una carta oberta en la qual un menut va contant coses del
col·legi...He de quallar aquesta idea: "Tete saps què...?"Era
l'encapçalament de les lectures que venien a un llibre de
primer curs, que tenia fa anys i que hi vaig perdre (com quasi tot
allò que m'estime). Un xiquet escribia al seu germà que hi era a la
"mili". Era una historia ingènua i tendra com la pròpia
infantesa.
També
m'ha vingut una altra idea, aquesta pot desenvolupar-se en poemes o
en prosa poètica: SOMIE. Supose que es un títol molt suggerent. Em
preguntava jo, sovint tan somiadora en altres moments, somie? Hagués
afirmat que feia anys que no . I mira, ves per on, me'n he adonat que
sí, clar que somie!. Cada vegada que imagine el meu futur, somie.
Somie amb vaixells, amb mars, amb viatges, somie amb gent.
Això
no hi tinc clar, no vull somiar amb gent, experimente certa
resistència. Sé que són residus antigues pors, i sobretot de la
meua por a caure de nou a una relació.
M'agradaria ser capaç de somiar encara...Seria un bon indici.
Comentaris