Cròniques personals
09
No
va haver festa. Les cubanes eren de féina a les Illes. Per segona
vegada ho deixarem estar. Dóna pena, sembla que el meu vell desig
romandrà insatisfet.
Vaig
conèixer a "Walther" el portugués... Té cert encís però
crec que això és tot. Segurament ja no ens tornarem a veure. A
Eugènia l'ha deixat transposta. M'agrada?. Sí, té un físic
atractiu, tot i que parla un español molt rudimentari i les seues
maneres pequen d'àspres...Està tot per veure.
Dilema,
passar-me'n o no a Secundària. A mi l'alumnat que més m'agrada són
els pàrvuls...Sí, però hi han especialistes...Ara a l'Escola
Pública també han arribat les especialitats. Després de quatre
lleis d'educació quina més dolenta, els polítits de torn no podem
resistir la temptació de controlar l'Escola... Fins fa quatre dies
be que els importava "un rave" l'escola i qui l'inventà.
Buf! em posen de mala gaita. Haver passat mitja vida dedicada a
l'ensenyament perquè ara vinguen a ser els polítics els que ens
diguen com hem d'ensenyar els mestres..."en tota ma vida"
com dèia la meua àvia. Sabràn molt ells, sempre embolicats en
lluites pel poder...Tot i no haver tingut cap experiència de govern
democràtic, molts de nosaltres vam optar per la renovació de
l'escola pública. Alguns varem assumir de grat el compromís de
treballar per una escola actual y democràtica. Varem integrar-nos
en sdiversos sindicats, vam optar hem documentat en les disciplines
que consideràvem bàsiques per a impartir un ensenyment actualitzat
i de qualitat, i fins a dia de hui, no ens cal que els que manen es
posen tant exquisits, perquè qualsevol pot ser polític en aquest
país.
Amb
tot encar em resta un curs per haver de fer l'elecció, tal com mana
la darrera llei d'Ensenyament. Així que hauré d'arriscar-me. Sols
ho sent perquè no tindre'm m´rs remei que aguantar al "pelma"
del d'anglés, redeu!. Acabarà cabra perdut, ja s'hi veu venir...
L'altre
dia, diumenge, la familia anàrem a dinar a un restaurant del Palmar.
Qué bé ho passàrem!. Vam fer algunes fotos, espere que ixquen bé.
Crec que hi vaig estar encertada en conmemorar el meu aniversari. Els
xics em regalaren dos albums de fotos. Necessite rescatar els
records. Ordenar-los en un lloc especial. Ha arribat el moment de la
reconstrucció que presentia als meus primers poemes. És un deure
pendent amb mi mateix. La coherència d'una vida, l'ordre... designar
un lloc a tot allò que per mi és important, un lloc i un temps. Un
entorn agradable, un aspecte endreçat, un projecte de futur, un grau
saludable d'autocontrol. Potser només em manca un espai per a un
somni...Potser arribarà també, ara ja sense esforç, fins i tot amb
certa fluïdesa s'afermen els perfils. Em sent "jo" més
que mai, i em sorprenc perquè no hagués pensat que es produiria
així, d'una manera tan natural.
A
més en sent un ésser afortunat, una llum amb vestigis d'ombra...
Comentaris