dilluns, 23 de novembre de 2015




       

               
Cròniques personals


09


No va haver festa. Les cubanes eren de féina a les Illes. Per segona vegada ho deixarem estar. Dóna pena, sembla que el meu vell desig romandrà insatisfet.

Vaig conèixer a "Walther" el portugués... Té cert encís però crec que això és tot. Segurament ja no ens tornarem a veure. A Eugènia l'ha deixat transposta. M'agrada?. Sí, té un físic atractiu, tot i que parla un español molt rudimentari i les seues maneres pequen d'àspres...Està tot per veure.

Dilema, passar-me'n o no a Secundària. A mi l'alumnat que més m'agrada són els pàrvuls...Sí, però hi han especialistes...Ara a l'Escola Pública també han arribat les especialitats. Després de quatre lleis d'educació, quina més dolenta, els polítits de torn no podem resistir la temptació de controlar l'Escola... Fins fa quatre dies be que els importava "un rave" l'escola i qui l'inventà. Buf! em posen de mala gaita. Haver passat mitja vida dedicada a l'ensenyament perquè ara vinguen a ser els polítics els que ens diguen com hem d'ensenyar els mestres..."en tota ma vida" com dèia la meua àvia. Sabràn molt ells, sempre embolicats en lluites pel poder...Tot i no haver tingut cap experiència de govern democràtic, molts de nosaltres, els mestres, vam optar per la renovació de l'Escola Pública. Alguns varem assumir de grat el compromís de treballar per una escola actual y democràtica. Varem integrar-nos en diversos sindicats, vam optar per assolir una formació que consideràvem bàsica per a impartir un ensenyment actualitzat i de qualitat, i fins a dia de hui, no ens cal que els que manen es posen tant exquisits, perquè qualsevol pot ser polític en aquest país.

Amb tot encar em resta un curs per haver de fer l'elecció, tal com mana la darrera llei d'Ensenyament. Així que hauré d'arriscar-me. Sols ho sent perquè no tindre'm més remei que aguantar al "pelma" del d'anglés, redeu!. Acabarà cabra perdut, ja s'hi veu venir...

L'altre dia, diumenge, anàrem a dinar a un restaurant del Palmar. Qué bé ho passàrem!. Vam fer algunes fotos, espere que ixquen bé. Crec que hi vaig estar encertada en conmemorar el meu aniversari. Els xics em regalaren dos albums de fotos. Necessite rescatar els records. Ordenar-los en un lloc especial. Ha arribat el moment de la reconstrucció que presentia als meus primers poemes. És un deure pendent amb mi mateix. La coherència d'una vida, l'ordre... designar un lloc a tot allò que per mi és important, un lloc i un temps. Un entorn agradable, un aspecte endreçat, un projecte de futur, un grau saludable d'autocontrol. Potser només em manca un espai per a un somni...Potser arribarà també, ara ja sense esforç, fins i tot amb certa fluïdesa s'afermen els perfils. Em sent "jo" més que mai, i em sorprenc perquè no hagués pensat que es produiria així, d'una manera tan natural.

A més en sent un ésser afortunat, una llum amb vestigis d'ombra...






Publica un comentari a l'entrada