Cròniques personals
04
La
Setmana que vé em dedicaré a eixir un poc, aniré a Peníscola, que
encara no hi conéc i diuen que és una ciutat preciosa. Hui ha
vingut la Rosa a portar-me una comanda. La he vist prou envellida
però simpàtica i amable...potser una mica més empatxosa,...què
farem?. Van les dotze de la nit i no refresca...La xicalla també se'n va a dormir. El partit del València - Madrid no sé com ha
acabat, però es senten els qüets. Ara, que açí, si ha perdut, es
tiren igual; són així... criden i fan avalot tant si guanyen com si
no.
Mentrestant
em torque la suor de la cara, del coll...redeu, quin estiuet!. I això
que hui ha fet un dia més minset...corria el vent...No puc suportar
la calor, de mai, m'esgota, em deixa feta una bleda. A la terrassa,
després de tanta preparació, no es por estar. M'he adobat amb loció
repelent just fins on no hi havia arribat. Borts, més que borts...es
desesperant! clar que amb tantes plantes, altes temperatures i tanta
humitat no sé com no agafem la malària. (sense adonar- me'n
col·loque el braç amarat de loció sobre el paper i se m'esborrona
l'escrit...això per arrodonir la cosa.)
Anit
em vaig ficar nerviosa. Vaig tornar al meu llit. Em picava
tot...m'encenia de picor. Vaig escoltar la radio i no em venia la son
però sí les acalorades, tot seguit, fred...com si tingués
calentura...Vaig acabar tornant-me'n al llit. Ni sé a quina hora
m'hauré adormit.
La
lectura del llibre "El génio i la locura" m'ha fet
reflexionar. Ara comprenc moltes coses, la meua hiperactivitat, quan
les proves radio posem per cas...Em costava imaginar d'on podia
traure tanta energia. Ara m'ho explique, m'he passat la major part de
la meua vida lluitant contra la depressió. He hagut de mobilitzar
tota la voluntat per seguir endavant, tot i sentint que la vida
m'oferia poques gratificacions com per valorar el fet de viure.
Comentaris