dilluns, 23 de novembre de 2015





             Cròniques personals

04


La Setmana que vé em dedicaré a eixir un poc, aniré a Peníscola, que encara no hi conéc i diuen que és una ciutat preciosa. Hui ha vingut la Rosa a portar-me una comanda. La he vist prou envellida però simpàtica i amable...potser una mica més empatxosa,...què farem?. Van les dotze de la nit i no refresca...La xicalla també se'n va a dormir. El partit del València - Madrid no sé com ha acabat, però es senten els qüets. Ara, que açí, si ha perdut, es tiren igual; són així... criden i fan avalot tant si guanyen com si no.

Mentrestant em torque la suor de la cara, del coll...redeu, quin estiuet!. I això que hui ha fet un dia més minset...corria el vent...No puc suportar la calor, de mai, m'esgota, em deixa feta una bleda. A la terrassa, després de tanta preparació, no es por estar. M'he adobat amb loció repelent just fins on no hi havia arribat. Borts, més que borts...es desesperant! clar que amb tantes plantes, altes temperatures i tanta humitat no sé com no agafem la malària. (sense adonar- me'n col·loque el braç amarat de loció sobre el paper i se m'esborrona l'escrit...això per arrodonir la cosa.)

Anit em vaig ficar nerviosa. Vaig tornar al meu llit. Em picava tot...m'encenia de picor. Vaig escoltar la radio i no em venia la son però sí les acalorades, tot seguit, fred...com si tingués calentura...Vaig acabar tornant-me'n al llit. Ni sé a quina hora m'hauré adormit.

La lectura del llibre "El génio i la locura" m'ha fet reflexionar. Ara comprenc moltes coses, la meua hiperactivitat, quan les proves radio posem per cas...Em costava imaginar d'on podia traure tanta energia. Ara m'ho explique, m'he passat la major part de la meua vida lluitant contra la depressió. He hagut de mobilitzar tota la voluntat per seguir endavant, tot i sentint que la vida m'oferia poques gratificacions com per valorar el fet de viure.



Publica un comentari a l'entrada