Cròniques Personals
40
Ha
tocat la Telma, que vindràn demà. Dinarem junts. Molt bé. De
vegades encara em venen al cap alguns records...i sé que he de
cancel·lar-los. "Les coses són com són", dèia sovint la
gent gran per tancar una discussió o un possible
dissentiment...Passar una estona junts és molt agradable després de
tot.
El
que passa és que jo sóc una dona lliure, un estrany espècimen, que
no encaixe amb les conductes habituals de la gent. Tanmateix comprenc
les coses, i potser per això no refuig el malestar que em
produeixen certes situacions, perque sé que se'n passen prompte i
torne a reequilibrar-me.
Amb
tot aquest fet m'ha estat un fet penós per mi, no podia comprendre
per què em produïren tanta confussió. I no és que feren servir
estratègies especials, sinó que són les seues maneres habituals:
"una de calç i una d'arena" (sòl dir ella) . Tota una
filosofia que no comparteix, reconec que sóc un ésser primari. "
Si m'estimes, no em faràs patir" "Si em fas patir i a més,
innútilment, serà que no m'estimes..." Bó, em faré compte
que no hi ha res, si més no, res del que pensava que hi havia entre
nosaltres. Així estaré més tranquil·la, s'han acabat les
obligacions, trobar un temps, fer un seguiment...que a la fi mai no
hi fas bé, ni mai no en fas prou. És millor així.
Sí
pogués tornar enrere ...fou com quan em vaig casar, no vaig veure la
oportunitat de distanciar-me dels meus pares, tot i que ells també
es mostraven ambivalents. No vaig se capaç de redissenyar noves
relacions sense haver d'arribar al trencament. Em semblava una
traició per la meua part; potser sóc un feix de prejudicis. Després
d'haver eixir de casa als vint anys, per la porta gran del matrimoni,
i assumir la nova i penosa realitat, a la qual havia de fer front;
vaig restar penjada d'uns pares que, per contra van assumir el fet
amb tota naturalitat.
També
es cert que la vida que havia imaginat no tenia res a veure amb la
que em va tocar a la "rifa". D'entrada s'imposava la
necessitat de exercir la professió de mestra, bé fos de sustituta o
d'interina. Necessitava treballar, atés que ara les responsabilitats
eren cada vegada més exigents, els ingressos, escassos; les despeses
i les exigències d'una vida independent em van descobrir un món
complexe i difícil, farcit de responsabilitats, d'inseguretat
econòmica i de la necessitat constant d'implementar nous esforços
d'adaptació a la nova realitat que s'imposava; la vida de parella,
la precarietat al treball, la dificultat de viure a una ciutat molt
lluny de la família...l'inclemència d'un clima molt més fret,
l'allunyament de les nostres respectives famílies...I, per arrodonir
el quadre, vaig descobrir-me amb "estat de bona esperança".
Amb
tot al llarg d'aquell procès vaig aprendre que és molt més
significatiu el que ens uneix que allò que ens separa. Amb el temps,
dels pares i de la familia tota, he tret en conclusió que la vida
passa amb tot els seu seguici d'exits i fracassos, de frustracions i
descobriments, d'il·lusions i desencís...
Semblen
paraules amargues les meues, en vesprés de la seua visita. I potser
ho són, però sé que l'amargor anirà esmunyint-se, que arribarà
un moment en que me'n oblidaré. Eixe serà un dia esplèndit!.
Espere viure per gaudir-lo.
Ara
que ja em sent responsable de la meua vida m'adone que tot és més
fàcil. No hagués passat res si aquesta decisió l'hagués pres uns
anys abans. Com no passarà res ara. Un retret, una queixa..., no
m'atabala, es pot parlar qualsevol tema. Ara sòc jo la que no
vull averiguacions. No tinc ganes de donar explicacions ni de rebren,
ara ja no m'interessen. Ens podem limitar a superficialitats. Ja he
desistit. No sou interlocutors vàlits. Interessos divergents, gustos
dispars, personalitats imcompatibles...Hem de fixar-nos en allò que
ens uneix....Bò, no sols les relacions de parella són les que no
duen sempre. Més aínes res dura sempre, res no és etern ni
immutable, tot resta sormés a la llei del canvi constant. "Cambia,
todo cambia, cambia, todo cambia," diu Mercedes Sosa en una
bellíssima cançò, així doncs sóc jo la que m'equivocava. Volia
els afectes fidels, sòlits, incondicionals...Llum, va aprenent.
"De
traicions i de camuflatges", m'agrada aquest títol per una
novel·la.
Comentaris