dissabte, 2 de gener de 2016






                  Cròniques Personals originals de Llum Sánchez


44


La setmana a O. va ser profitosa, em va servir per reflexionar com faig sovint, i aquest moment de reflexió em va obrir a un altra manera de veure la vida.

Em va sorgir un imprevits –mai millor dir–vaig haver d'anar al destista, un problema urgent. Sort que ho vaig fer!. Això, però, si que em va acabar de descompensar el presupots. No sabia com aconseguir un petit préstec. Per la nit em despertava sobtada per la preocupació. Llavors em vaig adonar d'on venia gran part del meu malestar. Així que vaig veure que havia arriabat el moment de prendre decisions. Pel que fa la psicoanàlisi ja hi considere conclòs. Així s'ho comunique a Emília i m'acomiade. Llavors Esther em telefonà per proposar-me un viatge amb els seus caps d'empressa.Va resultar una experiència reconfortant.

De nou a casa, satisfeta i feliç mamprenc la neteja, havia de posar-la al dia. Intente funcionar de forma unitària i romandre a un punt estable de la bruixola.

Pel que fa al treball un Dr. "mindundi", ignorant l'històrial de la pacient, afirma, amb molt poc tacte, que no pensa prolongar-li la baixa, "perquè el motiu no ho justifica." "Meravellós! Així que per fi torne a col·legi renovada; excel·lent acollida tant per part dels professorat com de l'alumnat. Em sent molt bé, serena i de bon humor. Ara só jo, torne a retrobar-me realitzant el meu treball, com sempre. La meu salut ha millorat sensiblement, els problemes a la faringe s'han superat, i els dolors i molèsties a les oïdes han desaparegut. Gaudeix d'un son tranquil i reparador, em trobe d'excel·lent humor. Torne a ser feliç ralitzat el meu treball, com sempre.

Sembla un conte de fades. Després de tantes calamitats les coses comencen a rutllar d'una forma armònica. L'alegria i la benestancça són les coordenades amb les que s'inscriu, ara, la meua vida. Qué ha succeit?, com? Jo no ho sé. Crec que l'anàlisi ha tingut molt a veure en aquesta eclosió de la meua personalitat.

D'ara en avant tinc una aspiració fonamental, ser feliç. Res que pertorbe aquest projecte tindrá cabuda a la meua ment. Es com tornar a néixer, gaudir de la vida que tant m'estime, de la natura, del món que és tan gran que cabem tots...Aquesta és la meua única ambició, aconseguir un grau raonable de benhaurança, la resta no importa tant. Tots els esdeveniments de la vida tenen una lectura possitiva. Tot ocorrer per bé, encara que aprendre aqueta veritat és prou laboriós.

Tanmateix no em va el tò triomfalista, res d'això està dins de la realitat senzilla i armoniosa, profundament humil, a la que m'he instal·lat i em trobe bé. Tan de bó fos per temps indefinit. Crec que la vida és molt més senzilla d'allò que pensem, al meu curt entendre, consiteix sobretot en viure més i pensar menys, sentir, assaborir, escoltar...perdre la por en la mesura que les nostres pors ens ho permeten...Cadascú haurà de trobar les seues respostes, si és que esplanteja algun interrogant.

Dec d'abandonar també, d'una per totes, el desig "d'ensenyar". Tot ensenya, tot ens fa aprendre quan hi som preparats. "Quan l'alunme està preparat, apareix el mestre", en solía dir el professor de Taichí. Així que fòra tota pretenció de "servir" de res a ningú. Ja ens bastaria en viure feliçment, amb benhaurança, un dia, hui, quan acabe hui, dormiré amb placidesa i recuperaré forces, i demà em tornaré a aixecar amb el mateix propòsit; arribar a la nit amb benestança...Qué més es pot desitjar?

Convaleix d'una llarga malaltia, l'aire, el sol, l'aliment, el moviment, el son...són bens inestimables. To això ja és molt.

Sona: Gustav Mahler. Simfonia nº 1 en Re major. "Titan"  
Publica un comentari a l'entrada