Cròniques Personals originals de Llum Sánchez
44
La
setmana a O. va ser profitosa, em va servir per reflexionar com faig
sovint, i aquest moment de reflexió em va obrir a un altra manera de
veure la vida.
Em
va sorgir un imprevits –mai millor dir–vaig haver d'anar al
destista, un problema urgent. Sort que ho vaig fer!. Això, però, si
que em va acabar de descompensar el presupots. No sabia com
aconseguir un petit préstec. Per la nit em despertava sobtada per la
preocupació. Llavors em vaig adonar d'on venia gran part del meu
malestar. Així que vaig veure que havia arriabat el moment de
prendre decisions. Pel que fa la psicoanàlisi ja hi considere
conclòs. Així s'ho comunique a Emília i m'acomiade. Llavors Esther
em telefonà per proposar-me un viatge amb els seus caps
d'empressa.Va resultar una experiència reconfortant.
De
nou a casa, satisfeta i feliç mamprenc la neteja, havia de posar-la
al dia. Intente funcionar de forma unitària i romandre a un punt
estable de la bruixola.
Pel
que fa al treball un Dr. "mindundi", ignorant l'històrial
de la pacient, afirma, amb molt poc tacte, que no pensa prolongar-li
la baixa, "perquè el motiu no ho justifica." "Meravellós! Així que
per fi torne a col·legi renovada; excel·lent acollida tant per part
dels professorat com de l'alumnat. Em sent molt bé, serena i de bon
humor. Ara só jo, torne a retrobar-me realitzant el meu treball, com
sempre. La meu salut ha millorat sensiblement, els problemes a la
faringe s'han superat, i els dolors i molèsties a les oïdes han
desaparegut. Gaudeix d'un son tranquil i reparador, em trobe
d'excel·lent humor. Torne a ser feliç ralitzat el meu treball, com
sempre.
Sembla
un conte de fades. Després de tantes calamitats les coses comencen a
rutllar d'una forma armònica. L'alegria i la benestancça són les
coordenades amb les que s'inscriu, ara, la meua vida. Qué ha
succeit?, com? Jo no ho sé. Crec que l'anàlisi ha tingut molt a
veure en aquesta eclosió de la meua personalitat.
D'ara
en avant tinc una aspiració fonamental, ser feliç. Res que pertorbe
aquest projecte tindrá cabuda a la meua ment. Es com tornar a
néixer, gaudir de la vida que tant m'estime, de la natura, del món
que és tan gran que cabem tots...Aquesta és la meua única ambició,
aconseguir un grau raonable de benhaurança, la resta no importa
tant. Tots els esdeveniments de la vida tenen una lectura possitiva.
Tot ocorrer per bé, encara que aprendre aqueta veritat és prou
laboriós.
Tanmateix
no em va el tò triomfalista, res d'això està dins de la realitat senzilla i armoniosa, profundament humil, a la que m'he
instal·lat i em trobe bé. Tan de bó fos per temps indefinit. Crec
que la vida és molt més senzilla d'allò que pensem, al meu curt
entendre, consiteix sobretot en viure més i pensar menys, sentir,
assaborir, escoltar...perdre la por en la mesura que les nostres pors
ens ho permeten...Cadascú haurà de trobar les seues respostes, si
és que esplanteja algun interrogant.
Dec
d'abandonar també, d'una per totes, el desig "d'ensenyar".
Tot ensenya, tot ens fa aprendre quan hi som preparats. "Quan
l'alunme està preparat, apareix el mestre", en solía dir el
professor de Taichí. Així que fòra tota pretenció de "servir"
de res a ningú. Ja ens bastaria en viure feliçment, amb benhaurança, un dia, hui, quan acabe hui, dormiré amb placidesa i recuperaré
forces, i demà em tornaré a aixecar amb el mateix propòsit;
arribar a la nit amb benestança...Qué més es pot desitjar?
Convaleix
d'una llarga malaltia, l'aire, el sol, l'aliment, el moviment, el
son...són bens inestimables. To això ja és molt.
Sona:
Gustav Mahler. Simfonia nº 1 en Re major. "Titan"
Comentaris