Lliçó d'història: “Los catalanes de las piedras sacan panes”?
D’on
ve la dita “Los catalanes de las piedras sacan panes”?
Antic
llibre d’actes de l’Ajuntament de Pardines
Eugènia de Pagès.
Catedràtica d’Història
El
1985, una filòloga, Enrica Casanelles, va trobar un document
valuosíssim i impactant i el va convertir en l’eix de la seva tesi
de llicenciatura: l’antic llibre d’Actes de l’Ajuntament de
Pardines, petita població de l’Alt Ripollès, on es descriu
de manera molt detallada l’asfíxia fiscal a la qual estaven
sotmesos els pobles a aquesta comarca després de l’ocupació
borbònica.
La
repressió duta a terme a Catalunya per part de les autoritats
borbòniques, després de la Guerra de Successió, és relativament
poc coneguda, malgrat que va ser d’una brutalitat sense precedents.
Potser aquesta última raó explica una ocultació històrica
evident.
Aquest
ofec no era un fet aïllat sinó que cal entendre’l com una
aproximació molt real a un escenari de repressió generalitzada que
es donava a Catalunya a principis del segle XVIII i que, encara que
després va afluixar, de fet va continuar al llarg de tot el segle.
Repassem
algunes de les dades més rellevants sense
cap pretensió d’exhaurir el tema:
Una
administració totalment militar, que depenia totalment del capità
general de Catalunya, va substituir les institucions pròpies que
emanaven del poder reial del Principat: les Corts, la Diputació del
General, el Consell de Cent, la Reial Audiència, les vegueries, la
figura del virrei i tots els òrgans que emanaven del poder reial del
Principat.
Aquestes
institucions, tot i que eren pròpies d’una societat estamental, i
per tant fonamentades en la desigualtat legal dels habitants del
Regne, es basaven en lleis pactades que responien a la qualitat
essencial del constitucionalisme i eren l’antítesi d’un govern
arbitrari.
En
els anys posteriors a la guerra, es van dur a terme més de 4.000
execucions públiques de catalans il·lustres. El cas més emblemàtic
i que encara forma part de l’imaginari popular, és el del general
Moragues. Al general no se li van reconèixer els honors militars i,
descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carres de
Barcelona per un cavall fins a arribar al patíbul on fou executat,
decapitat i esquarterat. El cap del general Moragues, com a escarni i
escarment, fou posat en una gàbia de ferro, que es va penjar en el
Portal de Mar. El cap no es va retirar fins al cap de dotze anys
(1727).
És
clar que aquest mètode de repressió era
comú en el domini dels Borbons,
ja que el 1787 al Cuzco el líder de la revolució indígena,
que pretenia aconseguir la independència del virregnat del Perú, un
cop empresonat, va ser obligat a presenciar l’execució de la seva
família i se’l va intentar esquarterar, lligant cada una de les
seves extremitats a sengles cavalls de manera infructuosa, i
finalment es va optar per esquarterar-lo i posteriorment
trossejar-lo. El seu cap es va exhibir en una llança a Cuzco i les
seves extremitats en altres llocs del Perú. I a tot Amèrica Llatina
es va convertir en un heroi.
Els
castells dels partidaris de l’arxiduc Carles van ser tots cremats i
els seus béns van ser confiscats. Ara bé, no només les classes
dirigents van patir els efectes de la repressió borbònica sinó
tota la població. El rei d’Espanya, Felip V, va imposar “el
delme de la forca” a totes les viles del Principat, pel qual foren
executats un de
cada deu homes escollits a l’atzar.
A més, no va respectar cap de les capitulacions a les
quals s’havia compromès sota jurament. També es van produir
execucions multitudinàries, com les de Sant Quintí de Mediona, on
es van penjar de la forca més de 800 civils.
Desenes
i desenes de poblacions al llarg de Catalunya i de València, des de
Xàtiva fins a Prats de Lluçanès i d’Alcoi a Lleida, van
ser cremades totalment com a represàlia pels exercits felipistes,
com Arbúcies, Caldes de Montbui, Espinelves, La Pobla de Claramunt,
Manresa, Moià, Oristà, Peramola, Sallent, Sant Feliu de Sasserra,
Sant Hipòlit de Voltregà, Sitges, Teià, Terrassa, Torelló,
Viladrau, Vilanova, Vilassar, Quart de Poblet i Xàtiva.
El
cas de Xàtiva és difícil de creure. Després de ser
convertida en cendres i els seus habitants deportats a La Manxa, els
xativins, popularment van passar a ser coneguts com
els socarrats.
El nom de la ciutat es va canviar pel de San
Felipe o Nueva
Colonia de San Felipe. Per aquest motiu es conserva el quadre de
Felip Vè cap per avall al Museu de L’Almodí de Xàtiva.
Altres
mesures implacables d’ordre públic i control social imposades
arreu de Catalunya van ser: ell control de la residència dels
ciutadans, la censura dels llibres, l’aplicació del toc de queda
inflexible, la intervenció dels gremis i les represàlies contra
eclesiàstics.
Però,
ara, el nostre objectiu principal és sobretot explicar la repressió
econòmica que es va dur a terme amb uns impostos que de fet es van
convertir en un càstig més sobre el conjunt de la població.
Després de la victòria borbònica, a Catalunya es va imposar una
fiscalitat ferotge que va arruïnar tot el país, i va provocar la
desertització del camp i l’abandonament de nombroses viles. A tall
d’exemple tornem, doncs, a l’extraordinari document de
l’Ajuntament de Pardines, que ens proporciona una increïble
informació de primera mà.
L’alcalde
del poble, de cognom Perpinyà, anomenat cònsol en el document,
explica amb total impotència com els habitants de la comarca de
l’Alt Ripollès van haver de desprendre’s de les seves
pertinences per afrontar els impostos confiscatoris establerts per
les forces d’ocupació:
Les
quinzenades eren
uns impostos asfixiants que calia abonar cada quinze dies. Per pagar
la primera quinzenada els veïns de Pardines es van veure obligats a
vendre’s els animals, que era la seva única font d’ingressos.
Després es van veure obligats a treure els estalvis –els dots, les
joies-…amagades sota les pedres; per aquesta raó els corregidors
castellans tot fent-hi burla deien “els
catalans treuen diners de sota les pedres”
que va derivar en “los
catalanes de las piedras sacan panes”.
A continuació va caldre mal vendre’s les cases, fins i tot els
béns de les esglésies, com una famosa creu de plata, que era
l’orgull del poble. També fou objecte de saqueig el santuari
de Núria. Per tal de cobrar la següent quinzenada van forçar
una tala indiscriminada dels boscos comunals, i així en pocs mesos
les muntanyes del Ripollès van quedar ben pelades. Ah, i a aquells
que no pagaven se’ls reclamava el doble. Al cap de poc temps els
habitants del poble es van haver d’empenyorar i van anar a parar a
mans d’usurers.
Finalment,
Pardines va haver d’empenyorar la muntanya comunal de Pòrtoles, la
joia del poble. Però no n’hi havia prou per a Felip V. Segons
l’alcalde, la tensió va anar pujant entre les autoritats locals i
les forces d’ocupació. Aquestes es van adonar que era més pràctic
i econòmic desplegar-se permanentment pel territori que anar-hi cada
quinze dies. La seva presència va provocar tota mena d’abusos i
tensions. Aquesta tibantor va esclatar quan un dia el cap de la
guarnició militar va donar una bufetada al cònsol primer, tot
recordant-li qui era el vencedor i qui el perdedor i que a aquest
últim li tocava pagar “trinco-tranco”.
El
llibre d’actes de l’ajuntament de Pardines començat el 1665
s’acaba de cop el 1939, amb l’ocupació franquista. Gens
d’estrany. El
rigor de la repressió va abocar la població a un clima de
desmoralització i d’incertesa insuportable. Quan es va promulgar
el decret de Nova Planta, el 16 de gener de 1716, la feina bruta ja
estava feta i els objectius de la repressió assolits. La
desnacionalització de Catalunya, amb la devastació econòmica i la
dominació política i institucional, era un fet. O
així s’ho pensaven.
Després
del 1714 les forces d'ocupació espanyoles van fer una repressió
brutal, amb milers
d'execucions i molts pobles cremats. I també una
espoliació com la
que patim ara.
Després
de llegir tot això: Com us heu quedat?
A
algú li estranya el que està passant en el moment actual i la força
que ha pres l'independentisme?
La
història serveix per a recordar, tant les coses bones, com les
dolentes de la gent que ens han precedit.
No se encontraron virus en este
mensaje.
Comprobado por AVG - www.avg.com
Versión: 2014.0.4259 / Base de datos de virus: 3658/6967 - Fecha de publicación: 01/01/14
Comprobado por AVG - www.avg.com
Versión: 2014.0.4259 / Base de datos de virus: 3658/6967 - Fecha de publicación: 01/01/14
Comentaris