Diaris de ficció
divendres, 30 d'agost 1995
Tres clases d'ànimes, tres plegaries:
Sóc un arc de violí en les teues mans
, Senyor.
tanye'm, per a que no em podrixca.
No em tanyes massa forta, Senyor, que
puc trencar-me.
Tanye'm fort, Senyor, què més té si
em trenque.
Nikos Kazantzakis
Reporto
to Greco
como
los diversos anillos de la cadena causa-efecto, a fin de estar
presentes para nosotros mismos, para vivir el momento presente, el
carpe diem. Cuanto más
plena sea nuestra vida, menos temor tendremos a perderla. Ello se
hace posible cuando la persona se ha vuelto responsable y dueña de
su propia vida, y es consciente que nada ni nadie, desde el exterior,
puede hacer algo realmente decisivo por uno mismo.
La
vida nos pertenece sólo a nosotros, y ningún otro, por más cercano
que esté, vive nuestra vida. Somos nosotros–y solamente nosotros–
los que nacemos, vivimos, gozamos, sufrimos, morimos. Tu eres el
señor de tu yo. Nadie puede purificar a otro, dijo
Buda. Únicamente
nosotros podemos hacer algo por nosotros mismos. El botón de la rosa
está cerrado y nadie puede abrirlo si éste no se abre desde su
interior, si no posees la energía necesaria que se libere des del
centro hasta el exterior. A tal punto que hoy, generalmente, nuestras
rosas, que crecen con un cultivo forzado, se marchitan en la gema sin
llegar a abrirse. Del mismo modo ocurre con el hombre. Todos mueren,
pocos viven la mayoría lleva la vida gris que ha elegido y que la
sociedad y la moda les ha obligado a adoptar".
Aquestes
paraules són del llibre de Renée Sybel, 'Gimnasia energetica', tot
ell és un breu tractat de saviesa, aquest fragment, però, m'ha
arribat d'una manera especial . Estar present per a
nosaltres mateixos! quina cosa
tan senzilla y tan difícil. Jo encara no ho he aconseguit del tot.
És una revolució interior tan gran i tan profona que tan sols
arribe a vegades. La meua ment assumix aquest conceptes però
després, arribat el moment concret, se'm barretgen les antigues veus
i formen un cor dissonant i inaudible. M'he equivoque amb tanta
freqüència...
I
armonitzar les meues pròpies contradiccions, quina tasca més
laboriosa. Encara fume malgrat que sé que em perjudica, tot i això
no vull deixar-ho. Però no em desanime, em sent viure cada més
profundament i intensa, em sent canviant poc a poc, em sent inmersa
en un canvi constant. Nous descobriments en forma de llibres o
experiències sovint em porta la vida. Intente aprendre humilment.
Llegeix i em prepare, no obstant no acabe de definir allò que vull
fer. Sé que no veuré l'obra acabada, que és un ser i un fer
constants per anar essent. Però també sé que aquest procés
m'allunya en certa mesura dels altres i d'ensems m'acosta– els
comprenc millor en quant que vaig comprenent-me millor a mi mateixa–.
Me'n
adone que aquestes vacances han passat tan depressa que a penes he
tingut temps de fer-me a la idea. D'ara mateix, en quinze dies de
tornar a l'escola.
Comentaris