Diaris de cició

                                                                                          Divendres 18 d'Agost 1995

Impossible començar de nou. Sempre continuem d'una manera o una altra.

Josep Iborra (Benissa 1929-València 2011)

Sóc el material que tinc a mà.

Estic investigant amb el meu cos el mètode Sybel. Al principi em vaig resentir de la nuca i el muscle dret, just on tinc les vértebres danyades per l'artrosi...Però viag seguir practicant. Els resultats són esplèndits. Crec que mai no m'he sentit el cos amb tanta vitalitat i tan bonic, llig sense ulleres i tinc els ulls molt millor . Fins i tot he deixat d'usar dels de sol, tal com ella recomana. Durant quests dies he vingut practicant les seues orientacions. Després del desdejuni em pose la cinta i faig els exercicis. Es van produint en el cos canvis molt súbtils però efectius, i també en la personalitat, em note molt més espontània, més jo mateix, com si m'hagués anat recuperant després d'un període d'hivernació. Fins i tot ja no em fa tanta por recordar el passat i, a vegades, m'ho permet amb tota serenitat, sentit que tot allò que sóc ara és també producte de totes les meues vivències anteriors. Tanmateix em sent en ple procés de formació, potser encara tinc molt poc que oferir o no és suficient. Dec de seguir treballant en mi mateix, sóc el material que tinc més a mà.

He mirat el calendari, em queden dues setmanes, tan sols, per acabat el més d'Agost i amb ell, les vacances. Pel que fa a reprendre l'activitat laboral i tots els meus projectes experimente un sentiment ambivalent. M'agrada viure així, com ara, sense fer massa coses i fent-ne. Ara la vida és amable tant com fer parada i fonda en el fluir qüotidià dels dies. Quan treballe el ritme és molt i molt accelerat, no és comparable, encara que el darrer curs l'he portat prou bé. Tanmateix ara me'n adone de la dispersió que faig de la meua energia, i això no és bo. Potser hauria de ser molt més serena i recollida. Deu haver alguna manera de ser més senzilla. Ara sent com un desig de simplificar, (vaig amb el peus descalços per la casa, (ma mare mai no em deixava fer-ho.) de desprendre'm de totes les coses innecessàries, de ser més unitària, més sòlida i simple. Potser haja de reestructurar algunes coses, activitats, relacions...Crec que d'aquest període se'n derivaràn canvis importants, tot i que no séquins. 

Arribat el moment aniré comprenent quins fardells hauré d'amollar. Perquè necessite anar més lleugera encara, més buida de coses. És una necessitat sentida, no imaginada ni pensada. No sé en quins aspectes repercutirà però segur que es traduirà amb altres actituds.