divendres, 14 de febrer de 2014

Discurs al Parlament letó en defensa de Catalunya





Subject: FW: Discurs al Parlament letó en defensa de Catalunya.

Date: Mon, 10 Feb 2014 15:16:37 +0000




  
Discurs al Parlament letó en defensa de Catalunya

Publicat: 28 gener 2014 10:39 PST

Honorable Ministre,
Benvolguts col·legues!
Hi ha un altre aspecte important que m'agradaria cridar la seva atenció en el debat d'avui sobre la política exterior.

La política exterior del nostre país ha de reflectir i respectar el principi més important de la democràcia. És el principi que ens ha permès establir el nostre propi estat de Letònia, és el principi de l'autodeterminació de les nacions. És la base jurídica fonamental, la imparcialitat inherent que va determinar que l'estat creat pels letons serà independent i lliure.

Avui, a l'Europa del segle 21, hi ha una nació que durant centenars d'anys ha confirmat la seva nacionalitat per les seves profundes arrels històriques i culturals, el seu propi llenguatge i una identitat única. Igual que les nacions bàltiques el 1989, el setembre passat aquesta nació es van donar la mà al nom d'un noble i bell somni - el seu propi estat independent. 1,6 milions de persones van formar una cadena viva de gairebé 500 quilòmetres per anunciar al món: "Volem fer realitat el nostre dret bàsic - dret a la lliure determinació de la nostra nació." Fins i tot a l'Europa del segle 21 hi ha persones que dubten d'aquests drets.

Estic parlant dels catalans, el parlament elegit democràticament ha anunciat un referèndum sobre la independència el 9 de novembre d'aquest any. La Universitat de Georgetown altament estimat ha nomenat aquest un dels esdeveniments de política exterior més importants de 2014.
Espero que tots els meus companys de feina al Saeima han rebut el llibre titulat Catalunya Calling: El món ha de saber.

És important per a nosaltres saber que l'idioma català no és un dialecte de l'espanyol, sinó que és tan diferent de l'espanyol com l'italià o el francès és. És la llengua europea més parlada novè, i la llengua materna de més de 7 milions de catalans. Els països bàltics són els més ben qualificats per simpatitzar amb l'experiència català. De la mateixa manera que hem patit sota els règims de Stalin i altres dirigents comunistes, durant el regnat del dictador espanyol Franco molts catalans van ser empresonats, executats, prohibit usar la seva llengua materna, i els seus intel·lectuals més brillants van ser forçats a l'exili.

Per tant, Letònia ha de donar suport el principi de la nació català, que espera que Europa entengui i respecti la seva voluntat democràtica per determinar el futur de la seva nació a si mateixos. Així com era crucial per a nosaltres, els letons, per saber en aquest llavors que teníem amics al món que han donat suport els nostres esforços, és igualment important avui en dia per als catalans saber que ells també tenen amics - l'estat de Letònia.

Nosaltres no els estem dient com votar, perquè això serà una de la seva elecció i només d'ells. No obstant això, hem de defensar de manera convincent el dret dels catalans a escollir.
Si voten a favor de tenir el seu propi país independent, llavors Letònia ha de reconèixer immediatament. No podem ser tan covard com molts superpotències que, lamentablement, dubtaven a reconèixer Letònia el 1991. Letònia ha de ser tan valent com Islàndia, que va ser el primer a reconèixer l'estat restaurat de Letònia. És la nostra obligació moral i la responsabilitat. El dret a la lliure determinació de les nacions va ser la base sobre la qual vam fundar Letònia, i hem d'estar al costat de la nació català sobre aquesta qüestió, fent honor a la nostra pròpia història i els pares fundadors del nostre estat.
Insto el ministre d'Afers Exteriors de Letònia a adherir estrictament a aquesta posició en la representació del nostre país a l'estranger.

Gràcies!

Imants Parādnieks

Discurs davant el Parlament de Letònia, 23 gener 2014

Elegit MP letó: Associació Nacional "Tots per Letònia" - "Per la Pàtria i la Llibertat / LNNK"
@ Paradnieks




Publica un comentari a l'entrada