Un esguard de mar blava

Ai la corranda de les illes les verdes filles de la mar s'agronsaven als balancins la gavina de bon matí se'n fuig de l'illa va reviure el nocturn epitalami de leda amb l'illa sobre els llençols blancs tenia tot l'eixovar fet amb les inicials brodades a mà ben estovat dins els calaixos de la còmoda quin perfum conjugal de la terra de taronges anuncia les illes i ataranta i atreu els navegants em muir per una illa que no vol saber res de mi cante a popa en la nit de la mar de sirenes de mariners ah conta'm illa tots els teus amants i aquell grumet que es va matar per tu illes oh illes totes a floretes quina vivacitat de colors donava gust la vida i pelava la taronja amb les dents aquell tic tac de cor dels fars fotografia en la nit tots els vaixells que arriben amb els nàufrags en tones les illes de la mà dels arxipèlags tots els matins anaven a l'escola mossegaven el llàpis mirant per la finestra la un...

un moribund us prega encara amb un fil de veu parleu-me de les illes ¿és de debó que eivissa s'ha casat?

He estimat molt una illa ella volia ésser lliure i no es volia casar alegre i graciosa com una palmera

M´he enamorat d'una illa però ella no em fa cas em moriré de mala seguida.

si jo fos ric faria col.lecions d'illes les trauria al balcó com cantarien.

La mar floria en roses en magranes en cistelles verdes ai com floria

Illes de cap al tard com us enyore llimes i taronges volaven les parres.

                                                            Autora: Brooke Shaden dimecres, 2 de febrer, 1987 Quants plans deturats, quantes coses per fer, petites coses que guarden el seu temps, impertorbables, mentre que envellixen, com tot, com tots, a casa, a l'escola... eixes coses que sempre poden esperar, unes cartes per escriure... unes visites per fer. Irene em tocà ahir des de Madrid, preocupada pel meu silenci. Les paraules se'm queden curtes; potser per això en les etapes més fosques m'empare en ell. Ahir diumenge vaig eixir amb Alba i anàrem a un pub. Per a ella tot és bo i positiu, sembla que ha arribat al "nirvana"- em dic per a mi-.De seguida faig una valoració més justa. Ella, després de tota una vida de dificultats, ha assolit un equilibri per a mi impensable. Es mereix admiració i el re...

Quan passe el temps i les coses canvien potser ja no recorde el que passa ara, tal vegada el meu cap estarà ple de boira i no sia capaç d'enfilar uns rengles...He desitjat tant perdre la memòria per no recordar tots allò que em fa patir...Tant els ho he demanat als deus, que ara tem que el meu prec haja sigut escoltat i tots els dies de la meua vida esdevinguen com una gran taca de tinta. Tinc por de perdre el meu passat, és l'únic que tinc. Per això he d'escriure, ací, en el silenci de la meua habitació, mentre veig enfosquix-se les vesprades cada dia i com davallen vestides de dol cap a la nit. Jo sé que, almenys així, podré salvar quelcom d'aquest naufragi. Mentres puga. He d'intentar-ho si més no. Sóc conscient que de vegades, sotragada per la força de les meues emocions, les paraules seran embastades a orri, per bé que intente reflectir la realitat, amb el temps dubtaré si he estat fidel al meu propòsit. D'altres no tindré el coratge de ser sincera...de s...

Una taca d'ocre des dels núvols, simfonia en blaus. On és el vent, i la pluja, i la boira? son aprop, companys de viatge, mormola el vent, guaiten al capdamunt d'un cimal o embolcallant un poblet de conte amb carrers empedrats. Quan arriba el sol vesteix de colors els paisatges grisos, les ciutats, les cases i les finestres xisclen de goig, Els arbres esclaten en crits de verdor. Les flors d'ametllers canten amb veus rosades i blanques i la mar enamora amb notes de tons infinits.

Cuando crecen, algunos se hacen sedentarios y otros no. Los sedentarios se quedan siempre en un mismo lugar y ven las cosas siempre desde un mismo punto de vista. No se mueven de sus lugares ni para mirar ni para vivir. En cualquier momento de la vida, un sedentario puede empezar a ver la vida de otra manera si aprende las maneras naturales de los nómades. La transformación de sedentario a nómade entraña algunos dolores necesarios. Tendrán que aprender de nuevo casi todas las cosas y empezarán a llamar a las cosas por otros nombres. LÍA SCHENK El retorno de los nómades

La muerte circula permanentemente alrededor de toda criatura que palpita. Espera, mientras hace sus danzas y canta sus canciones. Determinado acorde inicia las ausencias definitivas y las separaciones para siempre. No hay que pedirle clemencia porque ella nunca viene antes de tiempo. Ella tiene anotado los horarios finales y entra cuando las horas de cada uno se salen de sus pulsos y de sus reloges. lÍA SCHENCK, El retorno de los nómades

Els amants                                                                                                                     La carn vol carn.                                                                                                                        Ausiàs March ...

En aquest món, l'home de bona voluntat no ha de seguir les regles que li dicten allò que ha de fer i allò que no ha de fer. Ha d'actuar segons la justicia i el seny.

Los viejos son como viejos barcos o como viejos árboles. Ya no necesitan el mar, ya no necesitan pájaros. Están ahí y adentro de ellos navegan todos los mares y cantan todos los pájaros. de Lía Schenck, EL RETORNO DE LOS NÓMADES

Hui he rebut una carta de la meua amiga Corinne. M’escriu amb una màquina molt antiga, encara que conserva una cal·ligrafia molt fina i elegant. Hui, amb la carta, m’envia unes fotos, del seu gat Roucky i l’altra del seu gosset Doudou. Aquesta és tota la companyia que té i se'ls estima més que les ninetes dels seus ulls. Ella es de nacionalitat holandesa encara que viu al Marroc tota la vida. Ens vam conèixer perquè una amiga, Joana, em va parlar d'ella i jo li digué que vingueren totes dues a dinar a casa. Aquesta dona aleshores passava per unes circumstàncies molt especials. El seu marit feia dos mesos que se'n havia vingut de Casablanca a cuidar a una tia seua molt velleta, veïna de la meua amiga Joana, que es trobava molt malalta. Després d'algunes setmanes, quan la tia va passar a millor vida va i resultà que el nebot es va sentir malament, i de seguida  li van diagnosticar una malaltia molt greu en fase terminal. Quan Joana, que també va assistir ...

Hace muchísimos siglos, en los orígenes del planeta y antes de que los hombres inventaran los relojes, los paraguas, los bolsillos y los pañuelos,el planeta estaba habitado por nómades Los nómades eran seres humanos que iban i venían tratando de descubrirse y tratando de descubrir el mundo. Vivían todo el día a luz del día y toda la noche a la oscuridad de la noche y se amaban horizontalmente a los latidos de la tierra. Habría mucho para investigar sobre aquella existencia pero es bien sabido que ser sedentarios lleva a los hombres casi todo el tiempo de sus vidas y no les deja tiempo para ese tipo de investigaciones. Los sedentarios desplazaron a los nómades en el curso de los siglos. Lía Schenck Este poema pertence a un pequeño libro, EL RETORNO DE LOS NÓMADES, una de mis grandes joyas poèticas.

Quan intente reflexionar sobre l´ensenyament i més en els moments actuals, em fa l´efecte que “.. .açò és un tuti- fruti ple de calamitat ”, en paraules Jose, d’un dels meus alumnes de preescolar. Aquesta expressió, per a mi, definix l'estat en que ens trobem. No, no pretenc donar-li solta hui a la meua vena derrotista però em molesta viure immersa en aquesta incoherència generalitzada; tot i partint sempre del suposat que puc estar equivocada en les meues apreciacions. Reprenent ara aquella reflexió, un poc nostàlgica, dels meus primers contactes en el món de l'ensenyament, evoque eixos anys en els que quasi tot estava per fer, o per refer. Aleshores estrenàvem el primer govern autonòmic, de l’UCD mentre que l'ICE- Institut de Ciències de l’Educació- ja havia posat en solfa els primers cursos de Valencià- encara no podíem dir Català- per a Mestres. Prompte ens vam adonar que teníem una llengua pròpia en la que eren analfabets. En alguns centres públics ...