LES ILLES de Vicent Andrés Estellés





















Ai la corranda de les illes
les verdes filles de la mar
s'agronsaven als balancins

la gavina de bon matí se'n fuig de l'illa
va reviure el nocturn epitalami
de leda amb l'illa sobre els llençols blancs

tenia tot l'eixovar fet
amb les inicials brodades a mà
ben estovat dins els calaixos de la còmoda


quin perfum conjugal de la terra de taronges
anuncia les illes
i ataranta i atreu els navegants

em muir per una illa
que no vol saber res de mi
cante a popa en la nit de la mar

de sirenes de mariners
ah conta'm illa tots els teus amants
i aquell grumet que es va matar per tu

illes oh illes totes a floretes
quina vivacitat de colors
donava gust la vida i pelava la taronja amb les dents

aquell tic tac de cor dels fars
fotografia en la nit
tots els vaixells que arriben amb els nàufrags en tones

les illes de la mà dels arxipèlags
tots els matins anaven a l'escola
mossegaven el llàpis mirant per la finestra

la una illa que servia a londres
li va caure el servei en terra
plorava mossegant-se una punta del davantal

jo coneixia el cas d'un mariner
que va violar una illa preciosa
i la va abandonar prenyada de sis mesos

mentre les illes dormen
hi ha intermitent el tic tac del seu far
els fars com els forners dormen de dia

totes les illes de la mar
s'agafen de la mà i canten i ballen
ara que ets lliure oh cuba

era primavera
anàvem a collir espàrrecs
oh illa illa illa

oh esveltes illes de setmana santa
s'ouen els fondos tambors de la sang
les casaques brodades en or dels borbons

teuladins de la plaça de sant eulari

adéu adéu adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa

pujàvem feixos d'aigua
do d'aquells dies transparents
a la nit cul en terra cantàvem a la lluna

¿quantes llunes hi ha al cel?
una mil quinze
sempre ens equivocàvem

trenes de les dolces filles dels déus
recorde molt les vostres sines
l'os ocult i tan dolç de les vostres anques

ara si no m'oblide
enramaré les tendres illes
amb els versos llatins de catul

aquesta illa és per alberti
que ningú no la toque
aquesta illa és per alberti i maria teresa

en arribar la nit
la mar tapa les illes
i després els besa en silenci el front.









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies