Una nòmade a Sicília



Una taca d'ocre des dels núvols,



simfonia en blaus.
On és el vent, i la pluja, i la boira?
son aprop, companys de viatge,
mormola el vent,
guaiten al capdamunt d'un cimal o
embolcallant un poblet de conte
amb carrers empedrats.
Quan arriba el sol
vesteix de colors els paisatges grisos,
les ciutats, les cases i les finestres
xisclen de goig,
Els arbres esclaten en crits de verdor.
Les flors d'ametllers canten
amb veus rosades i blanques
i la mar enamora amb notes de tons infinits.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Errores, por Juan José Millás.