dijous, 26 de desembre de 2013

La serp i el riu




                                    L'ERM DE LA GRAN BOLA TRANSLÚCIDA




Després passàrem de la Confluència de la Mort, dita així perquè, on el nostre riu rebia per l'esquerra els cabals d'un afluent, hi havia dues torres bessones en forma de carrets de fil, que, mig clavillades, amenaçaven enfonsar-se i destruir la gran vall i tots els seus poblets. Nosaltres contribuírem a apuntalar-les, amb rics de les nostres vides i a costa d'enfrontar el malefici que gravitava sobre tots aquells qui gossaren acostar-s'hi: era tot el que podíem fer, i ho férem. Però aquell episodi filantròpic, no solament respecte als habitants d'aquella zona, sinó a nosaltres mateixos, que anàvem més avall, i a tota l'espècie humana, que venia a continuació, no fou res en comparança amb la prova que sofríem tot seguit, gairebé sense parar-hi esment, a l'Erm de la Gran Bola Translúcida. El nom d'aquest paratge, que comprimia una revolta còncava del riu, li venia d'una gran esfera de vidre, alta com la catedral més alta, i grossa com la bola més grossa, però ben certa que era, encaixada entre dos putjols. Al seu davant, seia una immensa multitud, molt més nombrosa i molt més atenta que les que en temps remotíssims assistien als sermons que els vells profetes feien en les muntanyes. L'amfiteatre que s'hi havia format, llis i polit com el marbre, a força de culades, no tenia ni una sola brosseta. Ens acostàrem a veure aquell espectacle, amb tot d'aprensions. No podíem passar-lo per alt, si un dia volíem fer l'inventari de les estupideses humanes. Davant l'enbajocament general, un personatge minúscul, de multicolors ales de papallona, s'costava per darrere a la Bola, i , de seguida, automàticament, apareixia per l'altre costat, de cara al auditori, la seua imatge acrescuda i important. Però no sempre aquest truc sortia bé, sinó que de vegades ratlles transversals irissades li desfiguraven les faccions grotescament. Aleshores, els espectadors, sense la defensa del sentit de l'humor, s'enfadaven. Però, quan tot funcionava correctament i l'ampliació reeixia, no gosaven ni respirar, en comptes d'aplaudir frenèticament, com se suposa que passava en les antigues multiplicacions dels pans i els peixos. I era que, davant l'espectacle que continuament oferia la Bola, ni tan sols pensaven a menjar, tantes eren les qualitats alimentàries de la visió. Un petit i espavilat personatge, que al meu company li recordà l'infant que sabia fer versos sense paraules, i que prenia notes sobre el que creia llegir al llom de la Serp, ens va assabentà que aquell que hi restava molt de temps no trobava després el camí de retorn a casa seua i vagava sense memòria per a l'eternitat.




Publica un comentari a l'entrada