dilluns, 14 d’octubre de 2013

Premi Vida Activa de "la Caixa"




                       Maria Arques Baño




Maria Arques, ens conta els seus problemes de salut mijançant aquest relat amb el qual ha obtingut el premi Vida activa de " La Caixa" 



 1995. Aleshores jo amb 53 anys, tenia (i tinc): BRONQUITIS crònica, (que arrossegue des dels 4 anys, com a seqüela d'una enfermetat patida als 3, la Tosferina), ARTROSI generalitzada per tot el cos i OSTEOPOROSI.
 La meua salut, molt resentida i amb perseverants i fortes crisis de dolor.Els metges que em tractaven: Cardiòleg, Reumatòleg i el de familia o capçalera, em varen fer els mateixos consells cada ú per separat i en la seua respectiva consulta.Curiosament, tots tres, em varen dir que les enfermetats que jo patia eren cròniques, que eren per sempre i que calia posar-hi remei si no volia acabar, bén aviat, en una cadira de rodes.Devia fer esport, i que l'únic esport possible per a mi era la natació i caminar. Tots tres varen incidir en que l'ideal per a mi  era fer un hora diaria de natació.

Vaig quedar glaçada, aterrida. Jo tenia terror a l'aigua, mai no havia aconseguit perdre la por i apendre a nedar. Tot i que, ho havia intentat en moltes ocasions, sempre havien estat infructuoses. Jo arrossegava la frustració des de sempre i per mi era una meta impossible.Els metges aconsellaven un hora diaria de natació!Calía que el meu cos fera un exercici suau i seriós a diari.Lo de caminar ja ho feia, de sempre, cap problema per a mi (m'encanta caminar).Però, no era suficient.

CALIA APRENDRE A NEDAR!!!

Vaig decidir tornar-ho a intentar, no em quedava altra alternativa.Els dos anys següents (1996-97), amb cursets per adults, vaig tenir la gran sort de topar amb uns monitors de luxe que es varen interessar molt pel meu cas, fins aconseguir que jo em reconciliara amb l'aigua i perdera el terror ancestral que m'acompanyava. (Jo hi vaig posar gran interés, però, sense ells, mai no hauria aconseguit rés.

Des del 1998 soc nedadora habitual que faig 1000  m. diaris, modalitat espatlla.Ara, per a mi és un plaer deixar-me acariciar per l'aigua. L'aigua és la meua amiga i còmplice, cada dia agraeixo mentalment, als professionals que varen fer possible, contribuint amb la seua dedicació i sobre tot amb la seua paciència generosa, a que jo gaudisca plenament i em beneficie d'aquest esport únic. Jo solc dir que el que faig és una rutina diaria de manteniment, necessària per al meu cos.Si per qualsevol motiu no puc nedar, el meu cos ho acusa negativament.

Gràcies a la natació, als meus 71 anys, tinc una notable vitalitat i em va d'alló més bè.

Voto registrado!
Gracias por participar.
18
votos

Consulta i vota altres participants a totes les categories:

    Publica un comentari a l'entrada