L'art de viure de Goliarda Sapienza
L'art de viure de Goliarda Sapienza
No sé si en comentar aquest llibre seré tan objetiva com caldria, perquè per a mi es tracta de LA NOVEL·LA que més admiració, coneixement, plaer i respecte m'ha produït.
Es pot dir que va ser un idili a primera vista. Vaig anar, com sol fer de tant en tant a una llibreria a aprovisionar-me d'uns quans llibres, i, com em passa sovint, em vaig descuidar el llistat. Alguns títols els recordava, d'altres...Des de damunt de l'escaleta em vaig posar a escorcollar autors, títols i solapes a les prestatgeries en català. De sobte una dona amb un cigarret a la mà em mirava des de la portada d'un llibre. En aqueix mateix moment vaig quedar fascinada per l'encís d'aquella mirada. El títol era tot un suggeriment. No m'ho vaig pensar, l'agafí amb la sensació que necessitava saber el que havia de dir-me. A penes vaig arribar a casa, corpresa encara per aquella mirada, hi vaig encetar amb desig.
D'allò potser han passat dos mesos durant els quals he viscut l'aventura més intensa que m'ha proporcionat mai cap lectura. No m'havia equivocat, ara acabe de començar-lo per tercera vegada, i cada paraula, cada frase, cada personatge, cada fet o situació que ix de les seues pàgines em regalen una cosa que no podia ni imaginar, tal com diu el seu títol, L'art de viure.
La traducció d'Anna Casassas per a mi que és excel·lent.
Pel que fa a la resta de la informació la podeu trobar a la xarxa. Al final del llibre venen unes notes biogràfiques d'Angelo Pellegrino, que ens posa en contacte directe amb l'escriptora, proporcinant-nos uns detalls que ens ajuden a coneixer més en profunditat, tant la dimensió humana de l'autora com de la seua obra. Imprescindibles. I a més unes fotografies de l'escriptora en diversos moments de la seua història personal i de la seua família.
Només afegiré que Goliarda Sapienza, italiana, d'origen sicilià, és autora també de quatre obres anteriors, encara no editades a l'estat espanyol. Aquesta és l'única novel·la amb la que comptem de moment. Està traduida al castellà.
No sé si en comentar aquest llibre seré tan objetiva com caldria, perquè per a mi es tracta de LA NOVEL·LA que més admiració, coneixement, plaer i respecte m'ha produït. Es pot dir que va ser un idili a primera vista. Vaig anar, com sol fer de tant en tant a una llibreria a aprovisionar-me d'uns quans llibres, i, com em passa sovint, em vaig descuidar el llistat. Alguns títols els recordava, d'altres...Des de damunt de l'escaleta em vaig posar a escorcollar autors, títols i solapes a les prestatgeries en català. De sobte una dona amb un cigarret a la mà em mirava des de la portada d'un llibre. En aqueix mateix moment vaig quedar fascinada per l'encís d'aquella mirada. El títol era tot un suggeriment. No m'ho vaig pensar, l'agafí amb la sensació que necessitava saber el que havia de dir-me. A penes vaig arribar a casa, corpresa encara per aquella mirada, hi vaig encetar amb desig.
D'allò potser han passat dos mesos durant els quals he viscut l'aventura més intensa que m'ha proporcionat mai cap lectura. No m'havia equivocat, ara acabe de començar-lo per tercera vegada, i cada paraula, cada frase, cada personatge, cada fet o situació que ix de les seues pàgines em regalen una cosa que no podia ni imaginar, tal com diu el seu títol, L'art de viure.
La traducció d'Anna Casassas per a mi que és excel·lent.
Pel que fa a la resta de la informació la podeu trobar a la xarxa. Al final del llibre venen unes notes biogràfiques d'Angelo Pellegrino, que ens posa en contacte directe amb l'escriptora, proporcinant-nos uns detalls que ens ajuden a coneixer més en profunditat, tant la dimensió humana de l'autora com de la seua obra. Imprescindibles. I a més unes fotografies de l'escriptora en diversos moments de la seua història personal i de la seua família.
Només afegiré que Goliarda Sapienza, italiana, d'origen sicilià, és autora també de quatre obres anteriors, encara no editades a l'estat espanyol. Aquesta és l'única novel·la amb la que comptem de moment. Està traduida al castellà.
Comentaris
La traducció catalana és molt bona, sí.
Amb tu, som tres dones que sàpiga que l'han llegit.
Mtorne