“D'ont worry by happy”

“Atracament en un caixer automàtic”

(Punt de vista ocular)

El caixer automàtic del banc de S. mostra un aspecte caspós, la tecles desgastades pel l'ús, antiquat i exterior, sense cap mena de protecció. És de nit, una freda nit d'hivern, i una boirina fluixa entela l'ambient. Transita poca gent i va molt abrigada. Els establiment propers quasi tots estan tancats. Un grup de joves hi passa per davant armant gresca i prompte es perden de vista. Una dona, ben arrebossada dins el seu abric, s'apropa a la màquina amb precipitació fent ressonar els talons. Obre el portamonedes i extrau la tarja de crèdit. Tot seguit, repetint una monòtona seqüència de gestos, la introdueix en la ranura i mira el panell. Li diu que marque la seua clau. Ho fa. Mira el rellotge amb un posat d'impaciència. De sobte se li apropa un subjecte estrany i malendreçat que la mira amb malèvola sorpresa. La dona es queda perplexa, no sap que dir, ni que fer. En eix moment surt un altre individu d'aspecte anònim a l'altra banda, amb una cigarreta penjant-li de la boca, que li talla tota intenció de fugida. Mentre el panell il·luminat li ofereix diverses quantitats a retirar. El primer, amb un somriure sorneguer, marca directament la xifra, mentre que s'acara a ella mostrant-li una navalla que li apunta a sota el pit. En això la dona detecta certa proximitat i es gira. Un home gran acompanyat d'un bòxer hi passa en eixos moments. La seua mirada curiosa es creua amb la silent demanda d'auxili que ella li emet. L'amo de gos s'atura i es lleva el barret per rascar-se el clatell amb parsimònia. Li dona a l'animal una ordre a penes perceptible i li amolla la corretja. El bòxer d'improvís es llança com un llampec sobre el lladre de la navalla i del mateix impuls el tomba a terra. L'arma li cau de la mà i va a raure dins un jardinet proper. I abans que l'altre pogués reaccionar va i li mossega la cama.

La dona que roman clavada, sense gosar fer el menor moviment, de sobte es lleva els talons i emprenent una enfollida cursa desapareix.

Els dos lladres jauen per terra queixosos tractant de lliurar-se de les escomeses del gos. Llavors l'home li fa un xiulit i l'animalet torna al seu costat tan minso com un bé. L'agafa de bell nou per la corretja i continua el seu passeig nocturn parlant amb ell.

El vent arrossega els bitllets expedits pel caixer i els barreja amb les fulles seques que encatifen l'avinguda.

Llum Sánchez