De l'Espanya que emigra ... a l'Espanya que acull

Una rememoració dels emigrants que abandonaren la seua terra entre 1882 i 1935, per buscar-se la vida que no hi tenien. Després, durant el franquisme, fent les Amèriques, l' emigració política, l'emigració temporal...A través d'uns documents gràfics impressionants i uns textos precisos, anem fent un recorregut de reconeixença d'una etapa, dura també, per la nostra historia recent. Abans els que emigraven, quasi sempre per motius de supervivència, per començar de nou en una terra estranya, per enviar ajuda a la família. Després passant el temps i no poques penalitats arribava el moment de tornar o quedar-se. En qualsevol cas era complicat. Un sentiment d'angoixa és el que provoquen aquestes imatges, els records d'aquells que marxaren sense garanties a enfrontar-se a un futur incert, i alhora un sentiment confiança en els recursos de la naturalesa humana.

Les tragèdies personals i nacionals no s'han d'oblidar, però la vida continua. Passades unes dècades, va ocorre el contrari, la immigració; quan aquest es convertí en un país d'acollida. A l'escola pública van haver d'ensenyar a respectar als altres, als que venien d'altres països cercant el mateix que els nostres emigrants quan se'n anaren. Aquesta exposició és una mirada lúcida davant una realitat que ha estat i és la nostra. Un motiu de reflexió des de la humilitat per comprendre als nostres i comprendre als altres. Comprensió necessària per respectar i per estimar. Pas previ per a una nova societat pluricultural basada en el respecte i la tolerància.

(Aquesta exposició es pot veure al centre Cultural La Nau de la Universitat de València)