L'excursió de Sergi Pàmies No oblidaré mai al dia que el meu pare em va portar a veure el Conflicte Generacional. Jo tenia tretze anys i cap mal record, en bona part gràcies a les atencions i el caràcter dels pares. Una setmana abans de l'excursió, en van parlar durant el dinar i van revisar el dia i hora de la sortida. La nit abans, vaig dormir poc i malament, assetjat per la presència d'un fenomen del qual no hi havia imatges en vídeo, no fotografies, només les referències i els silencis explícits de tots els que l'havien vist. El camí d'anada va ser una festa, El pare m'explicava anécdotas de la feina o de la guerra, cantava i imitava els artistes i esportistes més i portants del moment. Jo somreia, conscient que aquella alegria compartida havia de ser, per força, el presagi d'alguna cosa. El paisatge, que fins aleshores no era gens diferent del que jo conèixia- atzavares, palmeres bordes, pols, edificis ocupats i extensions d'uralita- es va torna
El nom a la portada.- Que figure a la portada en nom de l'autor es ara per cert un costum i un deure, però és una de les causes principals de que llibres surten poc efecte. Puix si són bons, valen més que les persones, de les que són la quintaesència pel que fa l'aspeste personal i fins i tot personalíssim, i amb la qual cosa se frustra la finalitat del llibre. L'ambició de l'intelecte no és continuar apareixent individualment. 
Comentaris