Un esguard de mar blava

21 d'agost, 1992 Foto, obra col·lectiva: Rocio Braue, Marta Barros, Alicia Seoane, Helena Segura, Torrella, Angel Manso, Jesús Arenas, Cristina García i Carolina Martínez. Aquell que sap com guardar silenci descobreix un alfabet que té tantes  lletres com l'habitual. Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951) Vaig pensar que ja era el moment de continuar el meu viatge. El tren partia a les onze. Roser i Loreta van venir a acomiadar-me. Els vaig donar la meua adreça. Ens abraçàrem afectuosamente. Espere la vostra visita...No ho oblideu. Quan vaig pujar, cap seient lliure. Em vaig quedar al corredor arranbant l'equipatge per no destorbar el pas. M'esperaven dues hores dreta. Buf, quin marró, amb tanta calor i tanta gent. La calor era intensa, el tren anava de gom a gom. Al corredor s'amuntegaven els equipages i els passagers que no havíem aconseguit un seient. El temps s'esllanguia amb el soroll i la xerrameca de la gent. Jo contemplava el paisat...

Parlament SI proposa que el Parlament creï una comissió d'estudi sobre el dret a decidir 1 Text de la moció Els diputats de Solidaritat han registrat una moció que també inclou el suport al referèndum d'independència d'Escòcia Solidaritat Catalana per la Independència ha registrat una moció al Parlament que insta la cambra catalana a crear una comissió d'estudi sobre el dret a decidir en el marc de la UE. Els diputats independentistes volen que els diferents grups parlamentaris se signifiquin sobre aquesta possibilitat, donat que alguns d'ells, com CiU, ERC o ICV-EUiA s'han manifestat repetidament partidaris de la possibilitat que Catalunya exerceixi en el futur el dret a decidir com a nació. En el text de la moció, SI considera que "el poble català ha demostrat sobradament la seva maduresa per exercir en el moment que estimi oportú el dret a decidir" i demana als diputats el suport per crear la ...

Quan vaig començar esta novel·la vaig pensar, què estranya, quina manera d'escriure. Pensarà est home que es pot amb tal seguici de personatges. I malgrat tot vaig seguir llegint. Quan en vaig adonar que un d'ells, totes dones, s'imposa als altres, una veu personalíssima, una personalitat abassegadora, irònica, conscient de les seues circumstàncies, i, amb tot, s'alça enmig de tot amb un protagonisme indiscutible. Dubte. No sé si recordaré tans noms...qui és qui. Però vet aquí que a mesura que seguia llegint les peces del trencaclosque anaven encaixat, obeint la Veu, com si fos la batuta d'un director orquestra. Aleshores ja era massa tard per abandonat i em vaig engolfar. Conèixer d'aprop als diversos personatges fou un plaer, un acte de fe en la Dona, una mena d'autoafirmació amb les insospitades possibilitats que pot contemplar una dona i l'encert de veure la vida a la llum de la seua confiança en ser qui és, assumir la "totalitat" am...

En un poble menut, en algun lloc entre Àfrica i L'Orient Mitjà, la tradició exigix que les dones vagen a la font que neix al capdamunt d'una muntanya, baix un sol ardent. D'antuvi ha sigut així. Però un dia Leila, una jove casada, proposa a la resta de les dones una vaga d'amor: Gens de sexe fins que els homes col·laboren en el trasllat de l'aigua a l'aldea. En esta cinta es planteja una vegada més el problema de les desigualtats entre sexes. El plantejament és clar i irrebatible. Així que tan elles com ells fan del problema una qüestió d'honor i la intransigència dels homes i la fermesa de les dones alteren en extrem la convivència, fins a produir-se uns moments dramàtics. Què valore jo en l'obra, supose que l'exquisida sensibilitat del director que sap evitar que es trenque la corda. M'ha agradat els valors que afloren dins la trama, la humilitat, el respecte, la saviesa, el sentit de l'humor...Per a mi és una pel·lícula preciosa, de le...

A la "casa" s'ha donat el meu blog per desactivat. Ostres tu, i jo matraquejant-me i fent hores extraordinàries per posar-me al dia pel que fa a la presentació i d'altres mandangues...Això sense comptar que una pot tindre una crisis de creativitat, un problema operatiu, o simplement un accés de gossera, a més d'altres coses insòlites que li podem passar a la vida. Concretant, feia anys que necessitava avisar un fuster, perquè amb el temps tots anem perdent. Total que vaig eixir de ma casa amb la idea fixa de no tornar-hi fins que trobés un fuster. Ja hi havia caminat un parell de carrers o tres i en això, plaf!. Què diu aquell lletrer tan...clàssic, més que clàssic, antic. Fusteria, semblaven lletres pintades a mà. I vaig pensar aquest és el meu home. Passe a l'interior i...Bon dia. Bon dia. Era un home major assegut a una taula de faena, no de despatx. Li comente els mil i un desperfecte que tenia a casa, a la cuina, al dormitori, a la cambra dels xics...Bo...

Actualitat Dia internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les dones Laia Herrera, responsable de Polítiques de Dones de SI 3 Article publicat a el diadi osonenc 9Nou L’any 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Així doncs, des de fa dotze anys, les institucions, els partits, els sindicats i la societat civil disposem d’una data per commemorar les víctimes de violència masclista, expressar el nostre rebuig i proclamar que ens mantenim ferms en la lluita contra qualsevol expressió de violència que pateixin les dones pel simple fer de ser dones. Malgrat l’establiment d’aquesta data commemorativa, que és sens cap mena de dubte una passa endavant i un acte molt important de visibilització, cal ser ben conscients que la violència masclista no és només una diada i unes malaurades estadístiques que es publiquen any re...

Marrakeich. Era un viatge de turisme. Hi havíem arribat pel matí amb la intenció de passar uns dies al país veí. Caminàvem per la plaça de Jemaâ el Fna quan ens trobem davant d'un edifici amb columnes. Un cartell ens cridà l'atenció i ens deturem a llegir-lo. Un home, amb aspecte de bibliotecari, apareix per la porta i s'adreça a nosaltres invitant-nos amablement a entrar a l'exposició que s'anunciava. El recinte constava de diverses sales. A les parets, quadres de diferents autors semblava que il·lustraven un breu proverbi en francés col·locat al capdamunt. Ens van detenir a contemplar-los i a llegir els proverbis. Com era de rigor vam fer fotos als quadres incloent-hi els adagis. Es respirava un ambient un pel transgressor. Quan vam acabar van donar-li les gràcies i ens trobaren de nou pels carrers de la ciutat comentant la llibertat d'expressió de la feia gala el Marroc mostrant aquella exposició. A l'endemà passaren de camí pel mateix lloc i v...

NOTA DE LOS AUTORES:  Vicenç Navarro, Alberto Garzón y Juan Torres Hace un par de meses, la Editorial Aguilar, mostró su interés por publicar nuestro libro  HAY ALTERNATIVAS. Propuestas para crear empleo y bienestar en España ,  que nos prologó Noam Chomsky.  Cuando ya se había concretado como fecha de publicación el libro el 19 de octubre y se había comenzado su promoción en la web de Aguilar y en librerías, los editores nos comunicaron que la empresa deseaba retrasarla sin otra explicación de por medio, lo que nos obligó lamentablemente a desestimar su publicación en esa editorial. Se confirmaba así lo difícil que resulta difundir en España, en los momentos en que son más necesarias que nunca -como ahora en periodo pre-electoral-, ideas alternativas al pensamiento único que predomina en el debate político y social. Para solventar esta situación hemos optado por ofrecer nuestra obra gratuitamente en formato pdf a través de la red y en una nueva edición...

Navegador de artículos ←  Anterior   Vergüenza para Facebook Publicado el  9 noviembre, 2011 122 Share Hoy Facebook ha desactivado mi perfil, donde una vibrante comunidad mantenía un flujo constante de información fuera de la manipulación de los medios. No sé si lo volverán a reactivar o no, pero en cualquier caso es una muestra más de hasta dónde llegan los intentos de control de la información de esta parodia de democracia que sufrimos. El hecho es que curiosamente esto ocurre un mes después de que haya iniciado mi andadura en la radio, donde a diario me dedico a denunciar los problemas que sufre España diciendo lo que nadie en los medios se atreve a decir. Os ruego que deis la mayor difusión posible a este lamentable hecho, para que este intento de censura en Internet haga recapacitar a los responsables de Facebook. Esta entrada fue publicada en  Sin categoría  por  Juan Carlos Barba . Guarda el  enlace permanente .

José Luis Pego, exdirector de Novacaixagalicia, se ha prejubilado este verano . A través del seguro y el fondo de pensiones  recibirá 18,5 millones de euros, de los que ya ha cobrado 7,7 millones. Novacaixagalicia ha sido intervenida recientemente, recibiendo una inyección de capital de 2.465 millones  procedentes del bolsillo de todos los españoles. Pero a pesar de la actual situación, Jose Luis Pego, junto a otros exdirectivos, se niega a devolver el dinero obtenido. José Luis Pego recibió en el 2010 el premio "Economista del año" otorgado por el Colegio de Economistas de Pontevedra por su labor en la creación y gestión de esta entidad. Ahora tienes la oportunidad de poner en evidencia lo injusto del premio concedido y conseguir que este organismo retire públicamente su otorgamiento. Firma ahora esta petición dirigida al Decano del Colegio de Economistas de Pontevedra para exigir la inmediata revocación del mismo >> Como máximo responsable de una entidad bancaria...