Diaris de ficció
Diaris de ficció
València,
31 d'agost 1992
El desig de destruir és al mateix temps un desig creador.
Mikhail A. Bakunin, revolucionari rus, teòric de l'anarquisme (1814-1876)
Mikhail A. Bakunin, revolucionari rus, teòric de l'anarquisme (1814-1876)
Benvolguda Julia:
No
sé si la conversa que tinguerem a platja va aclarir suficienment la
situació, per eixe motiu he pensat escrire't, per si de cas ens va
quedar alguna cosa que dir o no em vaig expressar amb la suficient
claredat.
En
parlar de l'evolució de la nostra relació vaig haver de fer
referència al moment en que pense jo que començaren les nostres
veritables discrepàncies. Com et vaig explicar l'altre día, tant
per part meua com per la teua, vaig percebre certa dificultat per
comunicar-nos.
Crec
recordar que vaig arribar a mijant matí acompanyada d'en Miquel,
perquè hi coneguereu. I ja havíem reservat habitació a l'hotel
Costablanca. Aleshores ja vaig notar cert distanciament en la vostra
actitud, sí, Julia, en la de Carles també, però estava contenta
d'haver trobat un company, una persona que em mostrava afecte i tot
allò que implica una relació, cosa que no vaig pensar ni remotament
que poguera desagradar-vos. Diguem que la felicitat
que llavors vivia jo llavors no em permetia veure més.
No
obtant això, quan anava a visitar-vos, tant amb en Miquel o a soles,
solies mostrar-te de mal humor. Va ser aleshores quan s'hi presentá
alló del pit. Distreta com sóc, vaig atribuir a aquest nou canvi
d'actitud a la teua preocupació. Va ser després quan em vas dir,
primera, que no t'agradava eixe home, segona que no es va comportar
amb prudència i correcció; tercera, que em vaig prendre més
llibertats de les que tocaven...Després, vas dir molt clarament, que
no comptàrem en fer servir l'apartament de la platja ni el vostre
pis...que, parlant en plata, volies dir que passaves d'implicar-te en un assumpte que no et feia gràcia, més que res si
anava acompanyada de semblant individu.
Aquest
malestar i els comentaris que sorgiren entre vosaltres tot va
desembocar en la situació de la nit de Nadal. Després de totes
aquestes circumstàncies vaig voler explicar-te que em feia l'efecte
que tu només acceptaves la nostra relació en termes d'inferioritat
per part meua.Vaig voler explicar-te que quan se'm considera la
pobra Marina, que va haver de divorciar-se, ara es conforma amb el
primer que arriba. Aquesta
actitud, Julia, manifesta cert menypreu per la meua persona i pel fet
d'haver hagut de liquidar un matrimoni que no rulava. En
canvi: La meua amiga Marina, ha iniciat una relació i la
cosa està per veure si funciona o no funciona...
Aquesta proposició implica una actitud de respecte, atès que s'hi
reconeix que la persona ha fet ús de la seua llibertat per a
solucionar un conflicte. Constatar aquesta actitud teua va ser molt
dolorós per a mi. Més sabent de primera mà la trajectòria que
havia seguit el teu matrimoni i les hores i hores que ens havíem
passat buscant-li les voltes.
Perquè
hi ha persones,Julia, que necessiten queixar-se, fer-se les víctimes,
i rebutgen cada solució que se'ls ofereix, perquè, al seu paper
obtenen certa obscura gratificació, i això els compensa fins al
punt d'estimar-se més deixar les coses com estan, que prendre una
decisió que evidencie que no tots els matrimonis eixen bé. Que
tothom, amics i coneguts, no sàbia que vosaltres no sou més que un
altre matrimoni que també ha fracaçat.
Saps
que el temps passa i ho desdibuixa tot, ho canvia, ho refà o ho
esborra...No sabem. Tan sols hem d'assumir la nostra condició
d'éssers humans. Només això ho fa tot més fàcil.
T'estima, com sempre,
Marina
Comentaris