L'excursió de Sergi Pàmies No oblidaré mai al dia que el meu pare em va portar a veure el Conflicte Generacional. Jo tenia tretze anys i cap mal record, en bona part gràcies a les atencions i el caràcter dels pares. Una setmana abans de l'excursió, en van parlar durant el dinar i van revisar el dia i hora de la sortida. La nit abans, vaig dormir poc i malament, assetjat per la presència d'un fenomen del qual no hi havia imatges en vídeo, no fotografies, només les referències i els silencis explícits de tots els que l'havien vist. El camí d'anada va ser una festa, El pare m'explicava anécdotas de la feina o de la guerra, cantava i imitava els artistes i esportistes més i portants del moment. Jo somreia, conscient que aquella alegria compartida havia de ser, per força, el presagi d'alguna cosa. El paisatge, que fins aleshores no era gens diferent del que jo conèixia- atzavares, palmeres bordes, pols, edificis ocupats i extensions d'uralita- es va torna
Comentaris
No es habitual que encontrar personas que sientan tus mismas emociones, personas a las que puedes hacer disfrutar mientras tú también disfrutas y que tu forma de expresarte les apunte directamente al corazón.
Me alegra haberte hecho pasar un rato agradable con mis pequeñas cosas, y que la creatividad con la que voy llenando mi espacio, la mía y sobre todo la ajena, te sirvan al menos para sonreir en tu día a día.
Gracias de nuevo por tus palabras, no todo el mundo que pasa por Klímtbalan, deja unas palabras tan motivadoras y bonitas como las tuyas!
Ven cuando quieras aquí seguiré motivándome y motivando.
Un abrazo fuerte!!