Cròniques Personals
28
Tantes
i tantes coses..." 100 años de Wilhelm Reich", ha estat
bé, encara reposant-me d'algunes impressions. Poc a poc aniré
integrant-ho. M'agrada aquesta música... "Cuando los elefantes
sueñan con la música". He conegut a Manel, un altre tipo
curiós. Hem quedat en veure'ns. Bò, ho reconec, el que necessite
trobar "algú" amb qui practicar el sexe, per què no?
encara que una vegada més no he trobat la persona idònia.
Quina
història tan deliciosa amb el F. Ara el seu programa de radio són dues hores, és increiblement bó, i aquí em té, pendent
d'ell...com una adolescent a l'ús. Però paga la pena, gràcies a
ell he retrobat el gust per l'escriptura...De vegades "faig caps
de corda" m'imagine que hi som conectats a nivell inconscient,
no sé com es produeix ni per què, però el cert és que funciona.
Mai no hagués cregut que pogués produïr-se. Perceb que se
m'eixamplen els límits del conèixement i de l'autoexpressió. Costa
de creure...encara que produeix una mena de vèrtigen, com si anés a
la "Muntanya Russa". Me'n adone que la vida és cíclica,
les coses, persones, situacions...retornen al temps en forma de
noves oportunitats; llavors la pròpia resposta, és més natural, més
fluïda, ara les aprofita i les trnasforma, les enriqueix i les
impulsa.
Me'n adone que he canviat la meua manera d'escriure, posem per cas,
la forma amb la que ens relacionem amb algú...fins i tot la
bicicleta, quina història...Són "nuclis" recurrents.
També m'adone de les meus mancances. Encara vaig massa " a la
defensiva".
Tota
aquesta constel·lació de circumstàncies m'han descol·locat en certa
manera. No sé si aquest serà l'any de la culminació, tanmateix es
podria afirmar que és un any gloriós, han passat coses sorprenets.
Fa un moment encara una sorpresa molt agradable, he tingut la sort de
fer-me amb un poema de Borges que vaig escoltar fa temps a la ràdio, i em va deixar corpresa.
INSTANTES
Si
pudiera vivir nuevamente mi vida, en la próxima
trataría
de cometer más errores.
No
intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería
más tonto de lo que he sido, de hecho tomaría
muy
pocas cosas con seriedad.
Sería
menos higiénico.
Correría
riesgos, haría más viajes.
Contemplaría
más atardeceres, subiría más montañas,
nadaría
más ríos.
Iría
a lugares a los que nunca he ido, comería más helados
y
menos habas,
tendría
más problemas reales y menos imaginarios.
Yo
fui una de esas personas que vivió sensata i prolíficamente
cada
minuto de su vida.
Caro
que tuve momentos de alegría.
Pero
si pudiera volver atrás
trataría
de tener solamente buenos momentos.
Por
si no lo saben, de eso está hecha la vida,
sólo
de momentos,
No
te pierdas el ahora.
Yo
era uno de esos que nunca iba a ninguna parte sin un
termómetro,
una
bolsa de agua caliente, un paraguas y un paracaídas.
Si
pudiera volver a vivir viajaría más liviano.
Si
pudiera volver a vivir comenzaría a andar descalzo
a
principios de la primavera
y
seguiría así hasta concluir el otoño.
Daría
más vueltas en calesita, contemplaría más
atardeceres
y
jugaría con más niños.
Si
tuviera otra vez la vida por delante...
Pero
ya ven, tengo 85 años y sé que me estoy
muriendo.
El
poeta, amb poques paraules, ens enseña a viure, per si algú encara
té algún dubte. Ell parla de fer canvis, però ja no té temps, ja
s'hi anaven acabant els dies. M'agradaría fer meues les seues
paraules, perquè sé que encara sóc a temps, malgrat que, en
alguns moments del passat m'he pres la vida massa seriosament. Ara
mateix aquesta és una de les meues fites, prendre'm les coses amb
poca serietat. Cada vegada menys, i gaudir dels bons moments que ens
regala la vida. D'eixes coses petites que conformen l'univers humà
de cadascú, sense pretencions.
Comentaris