dissabte, 5 de desembre de 2015





              Cròniques Personals


            28


Tantes i tantes coses..." 100 años de Wilhelm Reich", ha estat bé, encara reposant-me d'algunes impressions. Poc a poc aniré integrant-ho. M'agrada aquesta música... "Cuando los elefantes sueñan con la música". He conegut a Manel, un altre tipo curiós. Hem quedat en veure'ns. Bò, ho reconec, el que necessite trobar "algú" amb qui practicar el sexe, per què no? encara que una vegada més no he trobat la persona idònia.

Quina història tan deliciosa amb el F. Ara el seu programa de radio són dues hores, és increiblement bó, i aquí em té, pendent d'ell...com una adolescent a l'ús. Però paga la pena, gràcies a ell he retrobat el gust per l'escriptura...De vegades "faig caps de corda" m'imagine que hi som conectats a nivell inconscient, no sé com es produeix ni per què, però el cert és que funciona. Mai no hagués cregut que pogués produïr-se. Perceb que se m'eixamplen els límits del conèixement i de l'autoexpressió. Costa de creure...encara que produeix una mena de vèrtigen, com si anés a la "Muntanya Russa". Me'n adone que la vida és cíclica, les coses, persones, situacions...retornen al temps en forma de noves oportunitats; llavors la pròpia resposta, és més natural, més fluïda, ara les aprofita i les trnasforma, les enriqueix i les impulsa.

 Me'n adone que he canviat la meua manera d'escriure, posem per cas, la forma amb la que ens relacionem amb algú...fins i tot la bicicleta, quina història...Són "nuclis" recurrents. També m'adone de les meus mancances. Encara vaig massa " a la defensiva".

Tota aquesta constel·lació de circumstàncies m'han descol·locat en certa manera. No sé si aquest serà l'any de la culminació, tanmateix es podria afirmar que és un any gloriós, han passat coses sorprenets. Fa un moment encara una sorpresa molt agradable, he tingut la sort de fer-me amb un poema de Borges que vaig escoltar fa temps a la ràdio, i em va deixar corpresa.


INSTANTES

Si pudiera vivir nuevamente mi vida, en la próxima
trataría de cometer más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido, de hecho tomaría
muy pocas cosas con seriedad.
Sería menos higiénico.
Correría riesgos, haría más viajes.
Contemplaría más atardeceres, subiría más montañas,
nadaría más ríos.
Iría a lugares a los que nunca he ido, comería más helados
y menos habas,
tendría más problemas reales y menos imaginarios.
Yo fui una de esas personas que vivió sensata i prolíficamente
cada minuto de su vida.
Caro que tuve momentos de alegría.
Pero si pudiera volver atrás
trataría de tener solamente buenos momentos.
Por si no lo saben, de eso está hecha la vida,
sólo de momentos,
No te pierdas el ahora.
Yo era uno de esos que nunca iba a ninguna parte sin un
termómetro,
una bolsa de agua caliente, un paraguas y un paracaídas.
Si pudiera volver a vivir viajaría más liviano.
Si pudiera volver a vivir comenzaría a andar descalzo
a principios de la primavera
y seguiría así hasta concluir el otoño.
Daría más vueltas en calesita, contemplaría más
atardeceres
y jugaría con más niños.
Si tuviera otra vez la vida por delante...
Pero ya ven, tengo 85 años y sé que me estoy
muriendo.

El poeta, amb poques paraules, ens enseña a viure, per si algú encara té algún dubte. Ell parla de fer canvis, però ja no té temps, ja s'hi anaven acabant els dies. M'agradaría fer meues les seues paraules, perquè sé que encara sóc a temps, malgrat que, en alguns moments del passat m'he pres la vida massa seriosament. Ara mateix aquesta és una de les meues fites, prendre'm les coses amb poca serietat. Cada vegada menys, i gaudir dels bons moments que ens regala la vida. D'eixes coses petites que conformen l'univers humà de cadascú, sense pretencions.



Publica un comentari a l'entrada