Cròniques Personals
26

Et
vaig cercar al llarg de dies i dies per parcs i jardins, carrers i
places amb estàtues, per museus i catedrals...t'enyorava. Vaig haver
d'abandonar "un no neix sabent" dèies tu sovint. Els
nòmades, ja saps, no som gens pràctics, només ens movem al ritme
dels batec del cor...
I
seguí escoltant les tues retailles radiofòniques dites amb eixa veu
de Bogart, que acompanyava l'enyor de la teua de la teua presència.
"Saps? els nòmades tenim molt en comú, déies...Sentí que el
nostre dia era dilluns, el dia de la Lluna, just eixe dia que no vol
ningú; encara que els altres dies també són nostres tot i que
quasi ningú ho sap..."
Complicitat!
flipe amb aquesta paraula, és tan completa i tan graciosa, tan
suggestiva i secreta, dona joc i també resona, és oberta sempre
oberta i està conectada directament amb el cor, encar que la ment hi
assinteix complaguda al seu davant, i el cos es dilata quan l'escolta
i es torna tèbi i acollidor.
I
va nèixer un vincle natural entre nosaltres com es produeixen les
estacions, i les migracions dels nostres germans els ocells; un
lligam que romandria malgrat el temps i l'espai.
Comentaris