Cròniques Personals
29
Ahir,
quan tornava del centre, me'n vaig anar a fer una passetjada. Vaig
trobar un home gratant a un contenidor i menjant-se el que trobava
allí mateix. Un altre, aquest ben endreçat i jove, agenollat enmig
d'una plaça, amb un cartell a les mans...
Però
ningú féiem cás i seguíem el nostre camí. Fa temps que li done
voltes a la idea d'ajudar a aquesta gent, però no sé com fer-ho. No
hi ha dret que aquetes persones estiguen desateses enmig de la
benestança, del malbaratament i fins i tot de l'opulència.
Ha
començat un nou curs, i ara em sent millor que mai, professional i
humanament, més competent, més sàvia...Acabe d'acomplir
vint-i-tants anys de mestra –que es diuen prompte– ara és quan
sóc conscient que sé un poc de qué va la història. Enguany el
repte és comprendre a tots i cadascú dels alumnes, mantenir un
contacte freqüent amb les seues famílies i ajudar-los, siguen com
siguen i es troben com es troben. Res de foragitar-los de l'aula, res
de crits ni amenaces, comprensió, amor i ajuda. És l'única manera
d'arribar-hi. Veure darrere d'un alumne que no treballa, que
s'insolenta o pertorba hi ha un ésser humà que li cal ajuda.
Fa
uns dies vaig fer els anys...supose que és una bona edat per
començar a introduïr canvis substàncials en base a l'experiència
obtinguda. Ho és de segur. Els fills aviat volaràn del
niu,...Necessiten temps per madurar, com la fruita de l'arbre, no hi
ha que collir-la abans d'hora. Ella, la menuda, si tenim paciència,
també serà una bella persona, independent i capaç de fer-se càrrec
de la seua vida. Compernc que ja va superant l'adolescència, que va
guanyant en graus d'autoestima; voldria que es sentís acceptada i
volguda com és, però que mai no perda de vista que la vida és un
llarg camí de superació constant. Em fa l'efecte que ho ha entés.
Té qualitats, i els defectes va superant-los. Promte serà major
d'edat. Em sent plena en aquest sentit...
Fa
uns anys no hagués pogut imaginar aquest present...i ara ho tinc tot
a mans plenes. Per això vaig decidir romandre aquí, acabar
serenament els anys que em resten de treball i seguir mantenint
aquests lloc com punt de referència per tots ells, "Ca la
mare". Aquí romandrà sempre oberta i a punt, ocupada o
esperant-los, tota la vida.
Comentaris