Cròniques Personals


29



Ahir, quan tornava del centre, me'n vaig anar a fer una passetjada. Vaig trobar un home gratant a un contenidor i menjant-se el que trobava allí mateix. Un altre, aquest ben endreçat i jove, agenollat enmig d'una plaça, amb un cartell a les mans...

Però ningú féiem cás i seguíem el nostre camí. Fa temps que li done voltes a la idea d'ajudar a aquesta gent, però no sé com fer-ho. No hi ha dret que aquetes persones estiguen desateses enmig de la benestança, del malbaratament i fins i tot de l'opulència.

Ha començat un nou curs, i ara em sent millor que mai, professional i humanament, més competent, més sàvia...Acabe d'acomplir vint-i-tants anys de mestra –que es diuen prompte– ara és quan sóc conscient que sé un poc de qué va la història. Enguany el repte és comprendre a tots i cadascú dels alumnes, mantenir un contacte freqüent amb les seues famílies i ajudar-los, siguen com siguen i es troben com es troben. Res de foragitar-los de l'aula, res de crits ni amenaces, comprensió, amor i ajuda. És l'única manera d'arribar-hi. Veure darrere d'un alumne que no treballa, que s'insolenta o pertorba hi ha un ésser humà que li cal ajuda.

Fa uns dies vaig fer els anys...supose que és una bona edat per començar a introduïr canvis substàncials en base a l'experiència obtinguda. Ho és de segur. Els fills aviat volaràn del niu,...Necessiten temps per madurar, com la fruita de l'arbre, no hi ha que collir-la abans d'hora. Ella, la menuda, si tenim paciència, també serà una bella persona, independent i capaç de fer-se càrrec de la seua vida. Compernc que ja va superant l'adolescència, que va guanyant en graus d'autoestima; voldria que es sentís acceptada i volguda com és, però que mai no perda de vista que la vida és un llarg camí de superació constant. Em fa l'efecte que ho ha entés. Té qualitats, i els defectes va superant-los. Promte serà major d'edat. Em sent plena en aquest sentit...

Fa uns anys no hagués pogut imaginar aquest present...i ara ho tinc tot a mans plenes. Per això vaig decidir romandre aquí, acabar serenament els anys que em resten de treball i seguir mantenint aquests lloc com punt de referència per tots ells, "Ca la mare". Aquí romandrà sempre oberta i a punt, ocupada o esperant-los, tota la vida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Errores, por Juan José Millás.