La doctrina del xoc de Naomi Klein

Aquest és el títol del llibre de Naomi Klein, que vaig llegir l'estiu passat des de la primera pàgina fins l'última. Era el primer llibre d'aquesta autora que encetava. Per bé que m'havien recomanat l'anterior "Logos".
Bé, M'ho vaig prendre en tranquil·litat perquè hi tenia set-centes pàgines, crec recordar, i tenia temps per davant.


 Després de les primeres pàgines, però, em vaig quedar corpresa. L'autora presentava una documentació exhaustiva, ben sistematitzada i esposada d'una forma amena. El llibre pertanyia a la biblioteca de la Universitat de València. Doncs bé, quan vaig entrar en matèria ja no vaig poder deixar-lo. Aquella obra de Klein responia d'una manera coherent a les moltes preguntes que a mi em quedaven en l'aire. Es clar que jo no puc fer una crítica formal d'un volum d'aqueix pes d'investigació política. Només puc dir que a mesura que hi llegia anava encaixant a dintre del meu cap les peces del trencaclosques, que fins a aqueix moment representava per a mi la història i la política internacional de les darreres dècades. Ho diré d'altra manera, els retalls d'informacions, moltes d'elles contradictories, que m'anaven arribant a través dels mitjans de comunicació, em resultaven fastigosos perquè, en no poder embastar-los, se'm quevaven dispersos i inútils i fis i tot em creaven una penosa sensació d'impotència. Els presos de Guantànamo, les dictadures en centre i sud Amèrica promogudes pels Estats Units amb el seu braç implacable, la CIA...Tot allò, com dic, i moltes coses més anaven prenent forma en completar els meus dades inconexos amb la informació que la Klein anava lliurant-me. En fi, evidentment no pretenc fer un resum del llibre, això ho deixe per als professional, gent entesa i molt lletrada, capaç d'expressar amb més audacia, el que a mi em brolla d'una manera dilectant i sense pretencions.


Aquella lectura va canviar la meua visió del món i de la història contemporània. La Klein manejava uns arguments que a mi, més d'una manera intuitiva que racional potser, em semblen irrefutables, però d'una consistència absoluta. Vaig tractar d'assimilar a grans trets les línies bàsiques d'aquella valuosa informació rigorosament estructurada.


Una vegade acabada la lectura vaig reflexionar amb altres persones del meu entorn pròxim sobre la versemblança dels continguts i vaig afegir més informació d'altres fonts. Ara puc dir amb tota sinceritat que és un llibre bàsic per orientar-se en aquesta procelosa mar del conèixement, per formar-me opinions vàlides sustentades per autèntic valors humans, els que més em preocupen.