Memòries de la desmemoria/ cap 87

MANU CHAO - RAININ IN PARADIZE
  Welcome to paradise (2x)
Today it's raining (4x) (Welcome to paradise)
Today It's raining (Welcome to paradise) (4x)


In Zaire,
Was no good place to be
Free world go crazy,
its an atrocity


In Congo,
Still no good place to be
They killed Mibali,
its a calamity


Go Maasai go Maasai
be mellow,
Go Maasai go Maasai
be sharp (2x)


In Monrovia,
this no good place to be
Weapon go crazy,
its an atrocity


In Palestina,
too much hypocricy
This world go crazy,
it's no fatality


Go Maasai go Maasai
be mellow,
Go Maasai go Maasai
be sharp


Today its raining (4x), in paradise
Today its raining (4x)


In Baghdad,
it's no democracy
Thats just because,
its a US Country


In Fallujah,
too much calamity
This world go crazy,
it's no fatality


Go Maasai go Maasai
be mellow,
Go Maasai go Maasai
be sharp


Today its raining (4x)


In Jerusalem,
in Monrovia,
Guinea-Bissau,
today it's raining (3x)


Welcome to paradise, Come to the fairy lies
Welcome to paradise
Today it's raining (4x) fade out

dimarts, 22, juliol, 1991/ cap 87

Cal aprendre a estimar les diferències.

Joan Fuster (Sueca 1922-1992)

Aprofite les vacances d'estiu per fer els cursos de perfeccionament de la Junta Qualificadora a Xest. Per les vesprades m'he inscric a un curs inicial d'italià. Entre tots els que assistim, un grup d'al voltant de la quinzena, he tingut la sort de conèixer la Rosaria, com ella vol anomenar-se, així, en italià. Té vint-i cinc anys. És una persona d'immenses possibilitats humanes, senzilla i treballadora, posseïx una gran cultura de la vida. Ha viatjat per gran part del món i vol establir-se a Roma i ser propietària d'un restaurant de menjars cassolans. El seu fort és la gastronomia. Per això assistix al curs d'italià. Filla de d'una família modesta i nombrosa, en plena adolescència els metges l'hi diagnosticaren càncer d'ossos. Al llarg de quatre anys va haver-s'hi de moure's en cadira de rodes i sofrir tota la teràpia contra el càncer. Fins que va ser ella, la que va vèncer el mortal enemic. Després va conèixer un jove italià del que s'enamorà bojament. Per descobrir més endavant que aquest individu estava formalment compromès amb una xica del seu país i no tenia cap intenció de deixar-la. A la Rosaria tal desengany no aconseguí enfonsar-la, sinó que va concebre el projecte d'estudiar la llengua i anar-se'n a viure a país veí.

Quan et trobes a una persona com ella et compensa de tota la mediocritat que pul·lula al teu voltant arrossegant les seus vides com sacs atapeïts de pedres.

Tan trompte ens van trobar al grup fou ella qui em descobrí, el mateix cas de Silene Martí al col·legi. Després em va dir que va veure en mi allò que ella volia ser. L'hi cridà l'atenció la meua serenitat...La vida mai no acaba de sorprendre'm. Això contrasta amb la idea que tinc de mi mateix, sent que pertanys al grup d'aquelles que son de natural incòmodes i distorsionants. Per què ? Es podria parlar-ne de molts perquès. Com diria M. Mercè Marçal en el seu poema:

Divisa A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

També perquè se suposa que tinc certa experiència de la vida,  potser se'm percebix una persona diferent...per les meues actituds, trajectòria personal i professional, esperit independent...Tots aquests valors son just els més refusats per la majoria dels homes. No es pot ser així i esperar el vist i plau de la “part contrària de la part contractant”. Quan hom sap que aquest son els aspectes més conflictius i per tan més penalitzats a les dones, en apartarnos de l'imaginair femení tan lloat al llarg de tant de temps de dictadura. Encarnem les condicions que hi produix més neguit i inseguretat a l'altre sexe. A dia d'avui és impensable que “els altres”, fins on tinc conenixement, puguen admetre aquestes particularitats com valors en compte de tares, i no pegar a fugir o almenys mosquejar-se perquè, oh, desgracia! aquesta tia és diferent. Les diferències sempre han estat mal encaixades per l'aclaparadora uniformitat. El feixisme de fet amb el que les nostres generacions hem viscut i continuem vivint, ha conformat la manera de ser i de relacionar-nos dels dos sexes a tots els nivells. 

Els pluralisme i el comportament democràtics son encara, ara per ara, teories poc esbrinades i no actituds que cal incorporar a la vida pràctica. Fins i tot els conceptes teorics que queden molt ben expressats literàriament, s'ensorren en contacte amb el dia a dia. Aquests quefers son, en el millors dels casos, propis de la més total i anihiladora indiferència pel que fa a la societat. “Peccato” la vida podria ser molt més benigna si aquestes línies divisòries no ens enfronteren tan rigorosament, a ells i gran part d'elles i a nosaltres. En aquesta cultura espanyola i masclista hi ha d' individus que d'entrada tenim totes les batalles perdudes, per acta de naixement. Potser a un altre lloc, en altre moment de la història o en altra suposada existència, potser  aquests problemes serien ja pura anècdota.