Es basa en l'adaptació d'una a història dels anys 20 del segle passat, escrita per F. Scott Fitzgerald. No és la meua intenció fer una crítica cinematogràfica, per a la qual cosa no em trobe preparada, i n'hi ha a bastament veus autoritzades per fer-ho. Només volia comentar com he mirat jo esta obra. De normal evite les pel·licules estadounidenques perquè en general no són del meu gust. Tot i això esta m'ha semblat molt especial. Clar, que partim d'una producció literària d'un autor de reconeguda solvència, però a més apareixen uns personatges amb uns sentiments, amb unes emocions, que respiren que són sotragats pel joc-de vegades cruel de la vida- La forma de contar-la et fa viure i reviure les pròpies històries, les pròpies frustracions...les pèrdues inherents a la condició humana, com una metàfora d'allò que la vida té d'inversemblança. Els desitjos, els afectes, les possibilitats; eixes petites casualitats que de vegades suposen un gir de moltíssims...
Un filòsof és algú que constantment viu, veu, escolta, sospita, espera, somia coses extraordinàries; algú al que els seus propis pensaments el colpegen com des de fora, com des de dalt i des de baix, constituint la seua espècie peculiar d'esdeveniments i rajos; si de cas ell mateix siga una tempestat que camina gràvida de nous rajos; un home fatal, envoltat sempre de trons i grunyits i udols i esdeveniments inquietants. Un folòsof: ai, un ésser que sovint fuig de sí mateix, que sovint te por d'ell mateix, però que és massa curiós per no "tornar a sí" una vegada i altra.
Comentaris
Saludos