Després de 40 anys recital de Raimon a Madrid

Dijous 22 de maig a les 9 de la nit, a la facultat de medicina de la Complutense, va actuar Raimon dins el cicle dedicat a Maig del 68. Trobareu més informació a la Web. L' he escoltat aquest matí entrevistat per Catalunya- radio, i ha estat una magnífica ocasió de retrobar a aquesta gran persona que amb la seua actitud, la seua obra i la seua gran coherència ha contribuït al despertar de la nostra consciència de poble. Des de que el vam conèixer, quan va eixir el seu primer senzill, "Al vent", va ser per a mi i per a molta gent, que visquérem en pròpia carn els esdeveniments d'aquella època- darrers anys del franquisme-una figura emblemàtica i molt estimada. Hui, en sentir la seua veu , en captar la seua senzillesa de 'home contingut i ponderat que és, m'ha vingut a la memòria la immensa tasca, que ell amb ad altres, iniciaren en aquells moments i que determinarien la vocació professional i personal de molts i moltes de nosaltres.
Des d' aquestes modestes línies aprofite per dir-li: gràcies Raimon, seguirem intentant que les inquietuds que ens vas innocular arriben a bon port. Bon vent i barca nova!




Ací teniu la lletra d'una de les seues cançons que m'emociona cada vagada que la sent o que la pense:


Jo vinc d'un silenci


Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.


Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vell que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.


Jo vinc d' un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç o flasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd la identitat.


Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.


jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.


Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.


(1975)