Un esguard de mar blava

febrer, 1987 Hui, per primera vegada en molt de temps, m'he alçat renovada, com si totes les meues angoixes s'haguessen esborrat i de totes elles hagués ressorgit íntegra i forta. Tenia la sensació de control, de seguretat i fins i tot...de certa confiança. Aquest sentiment ha estat com un bell somni; em sentia capaç de mirar de front present però també esdevenir incert que m'espera; el passat era com un record sense amargor, quelcom que es podia extingir definitivament buit de significat. Ai, si hagués pogut fixar aquesta sensació de ben estança... Però tot és efímer . Que llarg es fa aquest període, els tràmits legals mentrestant seguixen el seu curs. Espere amb impaciència la notificació dels resultats del trasllat laboral. Si almenys pogués escriure de veritat...però no puc concentrar-me, la meua ment és una barreja de tot, els pensaments desfilen a...

Aclaraciones con esperanzas (continuación) Dejarán atrás esa costumbre de caminar en línea recta para ir desde sus casa al trabajo y desde el trabajo a sus amores. De a poco, aprenderán a caminar en espiral como los nómades. Caminar en espiral protege a los nómades de los tornados y de los granizos. Cuando la tempestad los sorprende a la intemperie, se adhieren a la tierra y esperan que dejen de volar ramas por el aire. Cuando todo pasa vuelven a caminar en espiral. Esta manera de caminar no sólo es útil en las catástrofes sino en cualquier año de la vida. Les permite mirar los abajos, los arriba y los costados de todas las cosas, incluidas las flores, los jarrones, los techos y las mariposas. Hay otras condiciones básicas para transformarse de sedentarios en nómades dado que no sólo caminan en espiral sino que vuelan por los siete puntos cardinales del espacio. En relación a ésto, es necesario que los sedentarios estén atentos al período en que comiencen a desarrollarse la...

Dos teuladins venien a l’escola... Els vaig veure entrar del pati, per la porta de la classe, pegant botets, doctorejant a dreta i esquerra. Un anava al davant, l'altre el seguia enmig del silenci de la classe buida. De la meua taula estant me'ls vaig mirar de reüll, tot seguit alcí el cap i ells, sobtats, emprengueren la retirança amb una lleugera revolada desfent la insòlita ruta de la seua incursió...Piulaven enjogassats saltant pels terrats de teules abarquillades. Per a ells, potser fora l'hora de jugar i de menjar; solien vindre al pati a aquelles hores i arramblen amb les engrunes dels esmorzars que restaven per terra. A través dels cristalls de la finestra guaitava un cel de llet mentre les oronetes creuaven l'espai traçant improvisats camins amb el seu vol, i xisclaven apressades pressentint el capvespre. Torní l'esguard sobre l'estança. Les cadires dormien després d'una altra jornada atrafegada i sorollosa; dormien estranyament quietes....