Un esguard de mar blava

La decrecita La decrecita è elogio dell’ozio, della lenteza e della durata; rispeto del passato;indifferenza alle mode e all’effimero, attingere al sapere della tradizione; non identificare il nuovo col meglio, il vechio col sorpassato, il progresso con una sequenza di cesure, la conzervazione con la chiusa mentale; non chiamare consumatori gli acquirenti, perché lo scopo dell’acquistre non è il consumo ma l’uso, distinguire la qualità dalla quantità; desiderare la gioia e non il divertimento; valorizzare un nuovo Rinascimento, che liberti le persone dal ruolo di strumenti della crescita economica e ri-collochi l’economia nel suo ruolo di gestione della casa comune a tutte especie viventi in modo che tutti i suoi inquilini possano viverci al meglio. Mauricio Pallante Fondatore del Movimento della Descrescita Felice                 ...

Febrer, 1987 Consignar els fets que conformen una vida és una tasca tediosa; així que em limitaré a ressenyar els més significatius, o els que, encara que aparentment no ho siguen, continguen per a mi alguna mena d'interès. Narrar una cosa és seleccionar-la, destacar-la de la resta amb la que es troba barrejada; aillar-la, donar-li un sentit , adjudicar-li uns valors que ens delaten en tot moment, ja que és clar que quan escrivim ens mostrem més despullats que mai, més sols i vulnerables que mai, però també més vius; més dins de la nostra pell, a través d'aqueix intent d'identificació que significa el fet d'escriure. Milan Kundera diu que escrivim perquè els nostres fills no ens escolten. Potser sia així, potser sia un desig tenaç de fer-nos escoltar, d'arribar als altres, o pot ésser també un intent d'ordenar, d'abarcar els fets i les persones, les vides que ens commouen...per comprendre'ls. Aquesta nit passada he somiat que duia barret, i m...

Ai la corranda de les illes les verdes filles de la mar s'agronsaven als balancins la gavina de bon matí se'n fuig de l'illa va reviure el nocturn epitalami de leda amb l'illa sobre els llençols blancs tenia tot l'eixovar fet amb les inicials brodades a mà ben estovat dins els calaixos de la còmoda quin perfum conjugal de la terra de taronges anuncia les illes i ataranta i atreu els navegants em muir per una illa que no vol saber res de mi cante a popa en la nit de la mar de sirenes de mariners ah conta'm illa tots els teus amants i aquell grumet que es va matar per tu illes oh illes totes a floretes quina vivacitat de colors donava gust la vida i pelava la taronja amb les dents aquell tic tac de cor dels fars fotografia en la nit tots els vaixells que arriben amb els nàufrags en tones les illes de la mà dels arxipèlags tots els matins anaven a l'escola mossegaven el llàpis mirant per la finestra la un...

un moribund us prega encara amb un fil de veu parleu-me de les illes ¿és de debó que eivissa s'ha casat?

He estimat molt una illa ella volia ésser lliure i no es volia casar alegre i graciosa com una palmera

M´he enamorat d'una illa però ella no em fa cas em moriré de mala seguida.

si jo fos ric faria col.lecions d'illes les trauria al balcó com cantarien.

La mar floria en roses en magranes en cistelles verdes ai com floria

Illes de cap al tard com us enyore llimes i taronges volaven les parres.