Cròniques Personals


33


He représ " Coses de Xiquets", ara pense donar-li la forma definitiva. Vaja, el primer intent de novel·la. Recorde que quan acompanyava als fills a dormir, moltes nits em demanaven que el contés alguna malifeta de quan era menuda. Això em va fer pensar d'escriure-les. Potser aquells relats inscrits als anys seixanta - setanta éren massa diferents dels actuals..."Ha passat tant de temps, han passat tantes coses..." que dèia el poeta...

Tanmateix el temps no pot esborrar allò que de menuts ens caracteritza als éssers humans, eixa gloriosa curiositat in·nata, base de tot aprenentatge, que anirà motivant-nos pas a pas des dels primers anys a l'edat adulta, i fins i tot després i ben després, ens trobarem seguint encuriosits per sentir contar històries...En escoltar-les revivim les notres aventures personals al fil del relat, i ens veiem de nou amb els ulls com plats per tal de veure què passa i cóm acaba.

I la fam d'històries em va despertar també l'embadocament per les imatges, perquè, si ja era encisador escoltar narrar un conte tot i que fos per radio, veure els personatges prendre vida, parlar, discutir, barallar-se...contemplar els seus enamoraments i les conseqüències, descobrir el culpable, imaginar què pasarà, el plaer d'haver avançat el desenllaç...les discussions al fil de les diverses sensibilitats, tot un aprenentatge inimaginable per als pensadors i pedagogs, pels que realitzen la pròpia obra a partir de la literatura, de la música, de les arts plàstiques...

Em costa imaginar la vida lluny dels cercles concèntrics on els aduts ens empenyen a viure, immersos a un món sense matissos, sense pecebre el batec de la vida a l'interior de cada ésser menut con una formiga o gran com un elefant...Clar que les circumstàncies són les que dibuixen les vides dels humans al mapa la terra. Pot ser per aquest desig de conéixer i experimentar és pel que alguns viuen la seua existència a pit descobert, sense deixar-se amedrentar pels riscs i sense ensorrar-se per l'amarga collita del fracassos.


























Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies