Cròniques
personals
03
Avui
ja he hagut d'amainar a la feina. Han estat unes setmanes
intenses,
massa fortes, he arribat a trobar-me prou esgotada... Amb
tot
aquest horatge tan boirós...de tant en tant em trobe
desficiosa.
Necessite que refresque però de moment no hi ha
cap
indici. Després a setembre pense anar a la platja, aquests anys
no
serà sols un projecte, dec de fer-ho. Banyar-me i passar tant de
temps
com puga a l'aire lliure. Necessite fer-ho, he passat les
vacances
massa enclaustrada.
Ara,
quan mire el que he fet i com ha quedat la meua llar em sent
satisfeta.
Dóna molt de gust viure en un ambient net i ordenat. De
normal
sóc desordenada però neta, això sí. Demà espere a Telma.
Amb
ella mai no saps a què atendre't. Crec que ha fet una evolució
molt
perillosa, a força de voler que les coses siguen, no com són,
sinó
com li agradaria que foren. Llavors no deixa de ser una
fugida
de la realitat i ja sabem on condueix. M'ha dit que té
problemes
d'ansietat...és d'esperar que també pateixca de depressió,
la
qual cosa m'estristeix perquè ho he vist venir i no he pogut fer
Res.
Ella s'ha negat a reconeixer que sovint s'ha equivocat. Fa temps
que
em sent impotent. Tots els meus esforços han estat innútils.
Sort
que he pogut allunyar-me. Els nostres afectes mai no han
pogut
evitar les tormentes...No sé, prou he fet de sobreviure, ja que
no
ha estat gens fàcil. La vida segueix el seu curs a desgrat de les
les
nostres angoixes.
Qué
curiós, quan la tia Amanda em va legar el poal del fem; per
molt
que em va xocar mai no hagués pensat que això tendria algún
significat
amb la memòria."En busca de la memoria" de Daniel
L.Schater
trobe "Alguien ha comparado el recuerdo con un cubo
de
basura que contiene un surtido fortuito de objetos".
Ara
és més comprensible. Ella sabía del meu interès per indagar el
passat
i de la meua afició a reconstruir els fets i a desar històries i
circumstàncies,
llocs, persones, sentiments...a la memòria. És clar
que
ella, no sabia el seu significat ni la metàfora i que quan me'l va
donar
la seua deterioració mental ja era prou evident, no obstant
la seua deterioració mental ja era prou evident, no obstant
això, faig constar la coincidència.
Comentaris