dimarts, 10 de novembre de 2015






Cròniques personals

03



Avui ja he hagut d'amainar a la feina. Han estat unes setmanes
intenses, massa fortes, he arribat a trobar-me prou esgotada... Amb
tot aquest horatge tan boirós...de tant en tant em trobe 
desficiosa. Necessite que refresque però de moment no hi ha
cap indici. Després a setembre pense anar a la platja, aquests anys
no serà sols un projecte, dec de fer-ho. Banyar-me i passar tant de
temps com puga a l'aire lliure. Necessite fer-ho, he passat les
vacances massa enclaustrada.

Ara, quan mire el que he fet i com ha quedat la meua llar em sent
satisfeta. Dóna molt de gust viure en un ambient net i ordenat. De
normal sóc desordenada però neta, això sí. Demà espere a Telma.
Amb ella mai no saps a què atendre't. Crec que ha fet una evolució
molt perillosa, a força de voler que les coses siguen, no com són,
sinó com li agradaria que foren. Llavors no deixa de ser una
fugida de la realitat i ja sabem on condueix. M'ha dit que té
problemes d'ansietat...és d'esperar que també pateixca de depressió,
la qual cosa m'estristeix perquè ho he vist venir i no he pogut fer
Res. Ella s'ha negat a reconeixer que sovint s'ha equivocat. Fa temps
que em sent impotent. Tots els meus esforços han estat innútils.
Sort que he pogut allunyar-me. Els nostres afectes mai no han
pogut evitar les tormentes...No sé, prou he fet de sobreviure, ja que
no ha estat gens fàcil. La vida segueix el seu curs a desgrat de les
les nostres angoixes.

Qué curiós, quan la tia Amanda em va legar el poal del fem; per
molt que em va xocar mai no hagués pensat que això tendria algún
significat amb la memòria."En busca de la memoria" de Daniel
L.Schater trobe "Alguien ha comparado el recuerdo con un cubo
de basura que contiene un surtido fortuito de objetos".

Ara és més comprensible. Ella sabía del meu interès per indagar el
passat i de la meua afició a reconstruir els fets i a desar històries i
circumstàncies, llocs, persones, sentiments...a la memòria. És clar
que ella, no sabia el seu significat ni la metàfora i que quan me'l va donar 
la seua deterioració mental ja era prou evident, no obstant
això, faig constar la coincidència.




Publica un comentari a l'entrada