Cròniques
personals
02
No, encara no tinc la
plona estilogràfica, això és un boligraf d'aigua que a mí em
sembla prou bó. La ploma la tinc reservada i el tinter també, tot i
que de vegades em fan mal les mans, note com si vulgueren
adormirse'm.
L'altre
dia vaig veure a Dora. Pasàrem el dia juntes, un dia molt bó. És
graciosa, ara està enamorada com una adolescent...igual.
Tic
molta caloR em trobe agoviada. Cal que canvie l'oratge, que
refresque. De vegades no hi soporte...les mans em cremen, el cos em
crema, vull fer les coses però vaig a pas de formiga, i així no pot
ser.
Acabe
de veure un programa de televisió sobre biogràfies. Ara em manca
res per acabar "El genio y la locura" de philipe Brenot,
psiquiatra. Una reflexió sobre el funcionament psíquic de la
persona. Molt bò. M'ha enganxat... ve a constatar les meues
opinións i d'altres que em féiem dubtar.
Per
exemple, pel que fa a l'escriptura...Possiblement vaig començar a
escriure en un moment en el que necessitava elevar le meua
autoestima, ser algú, practicar un cert narcicísme. O bé abocar al
paper les meues angoixes, que n'eren grans i profundes. Llavors era
allò que s'anomena l'escriptura terapèutica. Ho sospitava, però et
fas la il·lusió de tenir talent. En qualsevol cas vaig passar molt
bones estones i tinc la convicció de poder-ho recuperar.
Després
van canviar les circustàncies a ran de la separació. Evidentment no
podia seguir escrivint, no ho podia fer. Tot i això varen ser
amargues experiències con queda reflectit a aquests quaders. Al
llarg d'aques anys només he pogut pràcticar l'escriptura
terapèutica i prou bé que m'ha vingut, atés que les meues
possibilitats de comunicació han anat minvant, i ben pensat no convé
comentar amb ningú segons quines coses...La vida personal requereix
també la discreció que suposa el pròpi respecte. Cap sinceritat
absoluta és precisa ni encara en aquests papers tot i que sóc
l'única persona que hi té accès...Amb tot ni se sap on poden anar
a raure ni quin ús ni interpretació s'hi pot fer. Res. Així que
amb una dosi raonable de desconfiança he anat transcrivint aquelles
qüestions que més m'han preocupat.
Sóc
conscient que en reprendre l'escriptura després d'un llarg període
d'anys, ho feia per motius d'higiene mental. Si era capaç de
verbalitzar les diverses situacions que afectaven a la meua persona,
pel fet de fer-ho m'obligava a introduïr un cert ordre al meu
pensament. De fet ha estat així. Sempre m'ha resultat de gran
utilitat estructurar el pensament, els sentiments, les
esmocions...per tal d'expressar-los.
Comentaris