fotos de Llum

                                                          Un día d'excursió a la Serreta

Mª Isabel Abad, Mª José Sáchez, Mª Dolores Cantó, Mª José Quiles



Dedicat a tots els/les @lumnes del col·legi (l'innominable), en
 particular per als que em vau tenir uns cursos com a tutora.

Vau ser un equip innoblidable. Són nombroses les vivències que vam compartir, en un sentit i en l'altre. Podríem dir, ara que ja no ens controla ningú, que va ser tot un procés experimental del qual, a banda de moments molt especials, també podríem parlar del caràcter eminenment creatiu que tenia el nostre aprenentatge. I dic nostre perquè, com sabeu, la mestra també va inciar el seu aprenentatge amb vosaltres. ( la Donya) com deia algú, es va veure de cop i volta immersa en un aula, amb més de quaranta alumnes. El col·legi, sense acabar encara començà a funcionar sense calefacció, amb un fred que pelava. Més de quaranta alumnes, dels quals totes n'ereu xiques menys un grup d'uns sis o set xics. No sé si vau arribar a saber el motiu d'aquesta desproporció. Doncs en aquells temps corrien aires de renovació pedagògica. Acabava de morir-se el dictador i el professorat, o, si més no, una part dels mestres, estàvem ansios@s d'introduir canvis que llavors ja tocaven. I començàrem per la coeducació. Fins aleshores un ala del col·legi albergava als alumnes, i l'altra a les alumnes. Però aquella distribució aleshores ja hi havia quedat més que obsoleta. Així que, amb penes i treballs, vam aconseguir del director, que donara suport a allò que a la resta d'Europa duia fent-se des de feia prou temps. Com es faria? ficant una mostra de sis o set xics a un aula de xiques.
Invents del TBO