Diaris
de ficció
Minimalia:
La
clau de l'educació no és ensenyar, és despertar.
Ernest Renan,
escriptor, filòsof i historiador francès (1823-1892)
dilluns,
27, desembre 1993
 |
| La cultura és la millor inversió a la vida |
Acabem
l'any, un altre any...(no sé com seguir fa tant de temps que no
escric!). L'única pena que tinc són els diners. Abans es déia, "Passa més fam que un mestre(a) d'Escola." Es
pot conjugar en tots els temps, formes, modos, números i persones, i
sempre resultarà real i fins i tot comprensible. Supose que algú
diria, això et passa per no haver estat previssora. No
hi ha cap dubte que
eixa seria la veu de la formiga de la fàula, però resulta que a mi
m'encanta ser xixarra. Com ho veus?. Bó, he estat fent comptes per Nadal. Hauré de passar el mes amb les trenta mil pessetes que em resten. El lloguer ja se'n enduu un bon mos. No és fàcil.
I aquesta situació es pot prolongar mesos. I encara que els Sindicats no convoquen alguna vaga per acabar-ho d'adobar.
Encara
em sent trasbalçada per alguns afers. Segurament peque d'ingènua.
L'Aurora diu, amb la l'eloquència que la caracteritza, que el fi
últim per al qual hi som a aquest món és aprendre. Clar, i després, quan ja saberem prou, morir-nos. L'hi vaig respondre. Darrerament he pogut col·locar unes quantes peces al trencaclosques i em sent gojosa. Després de superar
obstacles ben seriosos ensopegue una i altra vegada amb missèrrims
problemes de diners. Reconec que m'entossudeix, amb cega perseverància,
en repetir els mateixos errors una i altra vegada. Quan
aprendrás, Marina, quan aprendrás? Doncs, veges, és que no vull
aprendre. No vull fer-me retrets que no fan més que embolicar la
troca. Crec que cadascú sens dubte s'ha acceptat com és, si més no, en allò fonamental.
Mentre
visc immersa en constants cavilacions sobre factures, venciments i
crèdits, fent malabarismes per arribar a fi de mes, tothom estalvia.
No m'ho explique. Hauré de forrar-me de paciència i esperar que la
vida em done les respostes? També potser que haja eixit a relluïr la meua flaca d'invertit en valors
atípics, apostar per una formació integral, independència
personal, llibertat densenyament, bibliografia sobre psicologia,
pedagogia, història, literatura, nous corrents padagògics; i això
ha requerit dies, setmanes, mesos i anys de lectures y reflexions; de
llegir, pensar, imaginar,...d'estar actualitzada a la en meua faena.
Donar-li prioritat a invertir en valors personals, mantenir un bon
nivell professional i humà, assolir una autèntica formació
permanent...,i, si més no, mantenir la mentalitat oberta a tot allò
que pogués significar progrés i innovació. Quín era l'objetiu de
la meua preposta? Educar i formar al meu alumnat en basse, no sols al moment actual, sinó educar per al futur, per a quan les promocions actuals hagen arribat a l'edat en que cal prendre decisions, estudis, carrera, parella, fills, assumir compromissos planificar el seu futur. Tot això requeria uns conéixements i un entrenament pel que fa a la presa de decisions.
En
aquest sentit la meua tenacitat ha estat un guany, no obstant això
com que aquests valors no cotitzen en borsa
sembla que mai han de ser reconeguts.
Comentaris