LA SERP I EL RIU
LA PETITA CIUTAT INEXISTENT I LA PETITA CIUTAT QUE EXISTIA DOBLEMENT
Una ciutat que us hauria agradat de veure, com també ens hauria agradat de veure a nosaltres, si haguessém pogut, era la Petita Ciutat Inexistent, que bé vam veure amb els nostres propis ulls que no existia. Fonts fidedignes, que hauríem pogut compulsar amb les del seus arxius, si no fossen inexistents, referien que els seus pobladors havien estat tan bufons, sobre la bufa del bou que cadascun dels nostres pobles diu que té el poble veí, i havien volgut fer-se una ciutat tan gran, sobre la seua illa entre dos braços del riu, que caigueren per les vores i s'ofegaren tots. I allí quedà l'illa desocupada per donar-ne testimoniatge. Quan hi passeu, si com nosaltres no sou capaços de veure-la, percebreu, almenys, la gran desolació que hi ha deixat. Però, més endavant, després que el riu tornàs a ser un, i un el seu nom i el seu esperit solidari, i que, entre meandre i meandre, nous cabals subterranis el restaurassen de les contínues sagnies de que era objecte per a regar els termes muncipals successius, i el rejovenissen amb inèdita vigoria, s'afilà com una espasa resplendent, i vam tenir el gust de resseguir tot al llarg el perfil de la Petita Ciutat que Existia Doblement, per compensar la desaparició d'aquella. Es desplegava, a la vora esquerra del riu, a banda d'una mena de gran ninxol, és a dir, un espai mig cobert mig descobert, amb ales laterals. La decoraió d'aquest conjunt monumental s'encarregava cada mes a una parella d'escriptor i pintor, nascuts al lloc, per torn rigorós d'edat, tanta era la rica diversitat d'artistes que hi havia. Segons aquesta sàvia disposició, les il·lustracions que el seu enginy doble encertava a produir, abans que no envellissen, eren enbranquinades i recobertes per unes de més innovadores. No us penseu, tanmateix, que aquest procés d'acumulativa invalidació tingués res de bárbar, perquè, per una banda, feia innecessàries visites als museus i a les biblioteques, i per altra si en temps futur es posava de moda refer el procés d'antiguitat, no caldria sinó desencrostonar-me amb cura les diversess fases i desplegar-les les unes al costat de les altres, per ordre invers. La Petita Ciutat que Existia Doblement tenia, com suma de les dues petites ciutats qualsevol, dos campanars, dues Places i dos Carrers Majors, dos barris rics i dos populars, una porta d'entrada i una d'eixida, que, com que eren dobles, podien servir alhora d'eixida i d'entrada, respectivament.
Comentaris